Favors que es paguen

Ahir va tenir lloc la inauguració oficial d'un dels equipaments estel·lars del mandat de CiU a Figueres, el centre d'ensenyament privat Montessori. Com a partit d'esquerra i com a republicans, a ERC preferim un model d'escola públic i de qualitat; ara bé, si hi ha veus que reclamen un altre model educatiu a Figueres, i una iniciativa empresarial privada el vol posar en marxa, no som ningú per frenar cap empresa i, per descomptat, no ho farem.

Tanmateix, respectar la iniciativa privada no significa fer concessions gratuïtes i menys encara en els temps que vivim. I encara menys quan el nostre Ajuntament ha arribat a acords amb Llers, Vilafant i Peralada per cobrir les necessitats esportives dels figuerencs en els pavellons d'aquests municipis.

Una concessió gratuïta és el que s'ha fet en el cas del Montessori. I, perquè quedi clar, anirem a la pel·lícula dels fets. A mitjan mandat anterior –amb CiU i el PSC a l'equip de govern i el vot a favor del regidor d'ICV–, es concedia la finca que ocupa aquest equipament a l'empresa promotora, una finca de la qual és propietària la ciutat. Ignorem les raons per les quals un partit que porta la S de socialista en la seva sigla ho va aprovar, però ja en deu tenir, de raons. Amb la sortida del govern del PSC, i un cop incorporada ERC, el tema Montessori es va tornar a posar damunt la taula. En aquell moment, amplis sectors de la societat figuerenca van criticar durament ERC per haver-hi donat suport, segurament amb una part de raó des d'un punt de vista ideològic. Ara bé, el PSC –ja a l'oposició– i ICV –a la regidoria de Cultura–, curiosament, van continuar donant-hi suport, amb la qual cosa l'oposició d'ERC no hauria servit per tombar el projecte. Per tant, i en un exercici de pragmatisme, ERC va donar suport al plantejament “a canvi” de la segregació d'aproximadament una quarta part de la finca, que continuaria fora del projecte i per tant en mans municipals. En el mateix paquet de l'acord anava la condició que en la finca “preservada” es construiria un pavelló esportiu municipal, pavelló que descongestionaria els dos pavellons actuals i que faria innecessàries mesures com ara l'esmentada abans d'haver d'anar a entrenar-se a Peralada, posem per cas. Mesures ridícules, tenint en compte la capitalitat que exerceix Figueres.

Evidentment, la superioritat numèrica de CiU després de les eleccions del 2011 li permet els jocs de mans que vulgui, i aquell acord votat i tancat abans de les últimes eleccions es va convertir en paper mullat. El nou govern de seguida va decretar nul l'acord i en va establir un altre pel qual ja no es construiria l'esmentat pavelló. Altres mesures complementàries, però no per això menys importants, van ser la bonificació del pagament de la llicència d'obres (vostè, lector/-a, i jo haurem de pagar per qualsevol obra petita o gran que fem en aquest municipi, però aquesta empresa no cal que ho faci), la rebaixa substancial del cànon per ús d'una finca pública (el que hauran de pagar per establir-se en un terreny propietat de la ciutat) i el termini de carència de dos anys abans no comencin a pagar el cànon.

Malgrat tot, ERC va aconseguir que la part segregada de la finca continuï sent de titularitat pública, cosa que permetrà establir-hi la nova caserna dels bombers (tal com es va afanyar a anunciar pomposament el nostre alcalde, de seguida que va saber que ERC havia registrat una instància per demanar informació) i per tant garantirà la presència dels bombers a la capital de la comarca, fet absolutament necessari, com s'ha pogut demostrar aquest estiu. Encara que els nostres fills hagin d'anar a Peralada, Llers o Vilafant a practicar esport.

Com deia a l'inici, el nou Montessori és la prova fefaent que els favors (electorals) es paguen.