Cita amb la història

Doncs sí, ens veiem demà a la manifestació. O no, perquè si no ens hi veiem potser voldrà dir que érem tants que si no era per una immensa casualitat era impossible que ens trobéssim. Tant de bo, doncs, que la manifestació sigui un èxit. Ho serà si la concatenació d'esdeveniments per donar resposta a la massiva demanda ciutadana és una obligació per als nostres representants a les institucions públiques. Ara que dic això, vull dir que a mi el que m'agradaria demà és no veure cap polític, si més no cap càrrec públic, a la manifestació. Ho dic per criteri general i per higiene institucional. Per definició, em sembla que les manifestacions són per als ciutadans i no per als polítics, si més no els càrrecs públics, repeteixo. Cadascú a la seva cosa. Els ciutadans, reivindicant. Els polítics, actuant en conseqüència. Si no, fem-ho al revés: que els polítics es manifestin i els ciutadans en massa prenguin decisions i governin. Oi que no? Doncs això.

Perquè, entre altres coses, la manifestació de demà és clara i inequívoca, i no s'hi valdrà allò de dir que també hi havia molta gent que no vol la independència o uns quants que protestaven contra les retallades o els que reivindicaven la protecció de la llúdriga. Que n'hi haurà que l'endemà ho diran igualment, ja ho sabem. Però ja sabem qui són i per què ho diran. La manifestació ha de ser tan potent que els ha de deixar en evidència i, si cal, exposats a l'escarni.

Els partits polítics demà són absolutament secundaris. No va amb el PP. Va amb gent que vota el PSC, però els seus dirigents actuen en clau de partit ara que qui reclama respostes és la nació. Va amb ICV si s'oblida de fer demagògia i accepta la realitat. Va amb ERC, és clar, però si refà el camí erràtic que el va dur al tripartit. Va, òbviament, amb els partits independentistes si més aviat que tard deixen de barallar-se i d'escindir-se. I va amb CiU, que haurà de conduir el procés a partir del dia 12. Només hi ha un temor: que faci servir la força del clam sobiranista de l'11-S per pactar el mal menor del pacte fiscal amb el govern espanyol. No crec que m'equivoqui si dic que aquesta vegada la cita amb la història és per anar més enllà. Diguem-ho clar avui. Ens hi veiem. O no.