Una estelada a l'Ipad

La nostra memòria guardarà per sempre el devessall de colors –groc, vermell, blau– i els crits –convençuts, exaltats, esperançats–. No podrem oblidar mai l'aspecte de Barcelona, durant el matí, quan anava creixent el xup-xup, a primera hora de la tarda, quan arrencava el bull, i quan va caure el sol i els fanals es començaven a encendre, mentre el verd s'afegia als tres colors del dia. Segurament és perquè sabíem que ho recordaríem sempre, que la majoria de gent que conec va triar viure aquesta experiència amb la família. Sabíem que viuríem emocions intenses, i que participaríem d'un pronunciament col·lectiu, de país, però que a la vegada ens faria vibrar molt endins de cadascú de nosaltres, en les profunditats de la nostra intimitat. Per això érem una multitud formada per famílies de dues o tres generacions. Per això tants de nosaltres vam tenir, tot el dia, el cor una mica encongit pensant en els que no hi eren i no podrien viure-ho. Per això vam repetir fins a fer-nos pesats als més petits que estiguessin atents, que disfrutessin, perquè allò que estava passant ho recordarien tota la vida i ho explicarien als seus fills. Volíem compartir-ho amb la gent que estimem, els pares, els germans, els avis, els fills. I els amics. Volíem parlar-hi tot i que ja ens havien advertit que els telèfons no ens hi ajudarien. On sou? Ho estàs veient? Els rostres admirats, emocionats, en alguns moments incrèduls. De veritat estem vivint el que estem vivint? I la gentada, el crit que avança pel carrer, el núvol de colors, “el lío” (que diria Rajoy), que ens confirmava que estàvem ben desperts. Quan baixàvem per Via Laietana, a l'altura del carrer Llibreteria, vaig veure una parella d'homes, amb una inequívoca pinta d'estrangers, que somreien obertament i mostraven cadascun d'ells el seu Ipad, amb una imatge d'una estelada. Una reivindicació multitudinària i esperançada, festiva i civilitzada, que desperta simpaties. Tant de bo fos una anècdota simbòlica de l'actitud que podem trobar a Europa. A partir d'ara caldrà fer allò que hem fet sempre: explicar-nos, carregar-nos de raons i d'arguments i explicar-nos. Potser ara que hem canviat d'interlocutor tindrem més sort. Diuen que nord enllà la gent és més neta, noble, culta, rica i lliure. I, com nosaltres dimarts, desvetllada
i feliç!