L'APUNT
I se n'estranyen...
L'endemà de la gran manifestació independentista de la Diada a Barcelona una nova notícia sobre la maltractada N-II a la Selva ens recorda, per si no els teníem prou presents, alguns dels motius que van portar molts gironins a la marxa d'aquest dimarts. Ahir, amb el record encara molt fresc dels impressionants moments viscuts a Barcelona –marcats, sobretot, per l'alegria i l'entusiasme de la gent–, sabíem que el Ministeri de Foment renuncia definitivament a desdoblar el tram entre Tordera i Maçanet de la Selva. Poca broma. Voldríem recordar ara mateix que aquest tram, amb un volum de trànsit molt important –amb molts menys vehicles per hora circulant-hi s'han desdoblat per les Espanyes un munt de carreteres–, hauria de tenir quatre carrils des de fa més de deu anys.
Però les obres no s'han fet i no cal dir que, tant el PSOE com el PP, abans i ara, són els principals responsables que aquesta important infraestructura que relliga el Maresme amb l'àrea de Girona estigui en condicions lamentables. Ahir, després de la imponent demostració de força de dimarts, alguns polítics de Madrid, bàsicament socialistes, van descobrir, astorats, que Catalunya té molt clar que se'n va d'Espanya i van començar a demanar noves polítiques per evitar-ho. Han fet tard. Molt tard. Qüestions com aquesta d'un petit i llunyà tram de l'N-II –així ho deuen veure a Madrid– han contribuït a fer vessar el vas d'aigua de la paciència de molts catalans. Un vessament que ja té tanta força que és del tot impossible d'aturar. Per molt que facin o deixin de fer. I, saben?, de desdoblar carreteres també en sabem.