El geni català

Dimarts passat vaig quedar amb uns amics a Barcelona. Amb un milió i mig, per ser exactes. Tot passejant vam arribar fins al pla de Palau. I davant dels Porxos d'en Xifré, allà on hi ha el restaurant 7 Portes, vaig quedar atrapat vista enlaire.

Una inscripció en llatí, Uranie coeli motus scrutatur et astra, i un helicòpter em van fer pensar que la concentració era observada. De fet la llatinada astrològica, un vers d'Ausoni, vol dir que Urania observa el moviment dels cels i els astres. Urania és damunt la frase. Una escultura que la representa amb un compàs que mesura l'espai, i que també serveix de rellotge de sol. Al seu costat hi ha assegut un Cronos que, sigui per la dalla, sigui pel seu aspecte envellit, la barba o les ales, recorda els estereotips funeraris de Thanatos. I al costat del temps i l'espai, la Història. Una jove vestida i pentinada a la grega que escriu en un pergamí que li sosté un dels putti (un nen nu i alat) que arrodoneixen el conjunt escultòric. És del 1837, obra de Damià Campeny per a aquest bloc de cases de l'indià d'Arenys de Mar Josep Xifré i Casas.

Ens contemplaven l'espai, el temps i la història. En una tarda en què, transeünts de llibertat, semblava que tota aquella pila d'amics poguéssim accelerar el temps, moure l'espai i canviar la història.

Més avall hi ha esculpides les cares dels conqueridors al servei dels reis espanyols: Magalhães i Elcano, que van fer la primera volta al món; Cortés, que va destruir l'imperi asteca a Mèxic; Pizarro, que va conquerir el Perú; Ercilla, el soldat que va escriure La Araucana, i Colom, que va descobrir Amèrica. Mentrestant, més enllà, amics d'aquestes terres conquerides, i d'altres llengües, anaven pregonant que Catalunya serà un nou estat d'Europa. Això, a tocar de la font del geni català. Allà on es va banyar la Shakira, mentre rodava un videoclip. L'estàtua del geni català que, per cert, duu una estrella de cinc puntes a la mà, com tantes n'hi havia, a tantes banderes com hi havia.

De moviment n'hi va haver, pels carrers de Barcelona l'Onze de Setembre, per bé que no tothom l'ha captat. Es van moure estels, astres, i potser el temps, la història
i l'espai. Es va moure el geni català.