Madrid ja no intimida

El cap de setmana abans de la Diada vaig ser a Madrid. A l'exposició d'Edward Hopper només li quedava una setmana més a la Fundació Thyssen-Bornemisza i no me la volia perdre de cap de les maneres. No cal que els digui que és una exposició extraordinària. Crec que és impossible omplir cap museu amb tanta llum com hi ha en la setantena de quadres de la mostra. Emociona. Impressiona.

Impressionar, però d'una altra manera, és el que fa Madrid, la ciutat. No sé si també a vostès els passa, però a mi, com a català, anar a Madrid no em fa cap gràcia especial. Sí, ja sé que és un capteniment molt poc cosmopolita. Provinciano. Però resulta que sí, que és tan sols sortir de l'estació d'Atocha i dirigir-se cap al centro i a mi Madrid em fa sentir petit. El poder m'aclapara, tot espanyoleja tant que m'intimida. La ciutat m'agrada molt, però m'intimida. Quan no és un ministeri, és el Banco de España, o Las Cortes, o un altre ministeri, o una enorme caserna militar, o l'Instituto Cervantes, o la Comisión Nacional de la Energía, o un altre ministeri o... París, Roma, Londres també tenen tot això, però no m'intimiden. Madrid, sí. En Manuel Cuyàs ho diu i ho ha escrit més d'una vegada, més o menys així: a Madrid es nota a simple vista que hi ha poder. I el poder a vegades intimida.

Dijous, Artur Mas va ser a Madrid i hi va parlar no com un subaltern del poder d'Espanya sinó com un estadista. I els va deixar clares unes quantes coses sobre els catalans, com en el seu àmbit ho havia fet Pep Guardiola un dia de finals d'abril del 2011: “Nosaltres venim aquí a competir contra un equip que ha guanyat nou copes d'Europa. Venim a competir. A ser el que som. Nosaltres hem caigut moltes vegades. Com a equip i com a país. I ens hem aixecat i ho seguirem fent com hem fet tantes i tantes i tantes altres vegades. Mira si és petit el nostre país que des d'un campanar es veu el campanar veí. Imagina't si és petit. Però demà tornarem aquí i sortirem a guanyar”. Guardiola tenia el seu equip darrere, Mas hi té el seu poble. Ara sí que sé que quan torni a Madrid ho veuré tot d'una altra manera. Si és la setmana que ve, sense sentir-me intimidat. Si és d'aquí a més temps, com veig París o Roma o Londres.