EL TEMPS QUE FUIG
Xuixos
la Marxa del Xuixo
Avui no parlaré de política, tot i que potser just en aquest moment s'està fent una reunió important, les conseqüències de la qual esperem amb candeletes. Com que esperar em fa posar nerviosa, per distreure'm us parlaré dels xuixos. No sé si us agraden, però els que ens menjarem diumenge que ve són xuixos solidaris, especials i molt bons. Com cada any, la Fundació Oncolliga Girona organitza la Marxa del Xuixo –ja en fa onze–, que es diu així perquè quan s'acaba la passejada, que és molt suau i apta per a tota la família i que sempre permet descobrir algun indret poc conegut de Girona, l'organització obsequia els inscrits amb un diploma i un xuixo, gentilesa del gremi de pastissers. Que arribi la Marxa del Xuixo vol dir, primer, que ja ha passat l'estiu, que han començat les escoles i que –per fi!– ve de gust de posar-te un jerseiet. I segon, vol dir que hi ha entitats sense ànim de lucre que treballen molt i treballen molt bé, i que ho fan gràcies als voluntaris. La crisi, per descomptat, també els afecta, i moltes entitats tenen problemes per poder portar a terme els seus projectes. En el cas de l'Oncolliga Girona, que ajuda malalts de càncer, val a dir que no ha defallit gens, al contrari, i segueix suplint, cada vegada més, les llacunes que té el servei sanitari, i arribant on la nostra sanitat pública no arriba.
Ara que estem construint un estat nou, la república catalana, que haurem de construir entre tots i que ha de ser un estat modern i pròsper, també cal que tinguem en compte de no perdre les coses bones que ha tingut sempre el nostre país, entre les quals hi ha, en un lloc molt remarcable, la capacitat de voluntariat dels catalans. Ai! He dit que no parlaria de política. Tornem a la Marxa del Xuixo de diumenge. Sortim i arribem al parc de Vista Alegre, anem per fora muralla, esmorzem –de franc– a Torre Gironella i passem per les Pedreres: un passeig amable per la Girona vella. Per esbargir-nos, mentre esperem.