Un espanyol d'esquerres o de dretes
“El que més s'assembla a un espanyol de dretes és un espanyol d'esquerres.” És una encertada frase de Josep Pla que no sempre és del tot certa. Res tenen a veure els espanyols Santiago Carrillo i Esperanza Aguirre. Ambdós, i per motius que tampoc tenen res a veure, han desaparegut de l'escenari públic.
Carrillo, un espanyol d'esquerres, ha mort “jove”. Perquè, com deia Picasso: “Quan ets jove ho ets per tota la vida.” Aguirre, una espanyola de dretes, abandona la política desencisada del seu partit. El rumor s'escampa i, malgrat el seu provisional silenci, tot indica que deixa la política perquè la gota que va fer vessar el seu vas va ser quan el govern va cedir i va deixar sortir de la presó el membre de ETA Uribetxeberria Bolinaga, a causa d'una malaltia incurable. D'una altra banda, Aguirre, estava preocupada per l'onada independentista, que considera que no és prou frenada per l'actual direcció del PP.
Fins ara aquestes dues justificacions són un rumor, tot i que són dos motius per justificar que la presidenta de la Comunitat de Madrid abandona el vaixell en un moment en què considera que Rajoy no hauria d'abaixar el cap davant de res i gaudir més de la seva àmplia majoria absoluta.
Aguirre no és conciliadora amb Rajoy ni amb ningú. Només és fidel als seus. Aguirre volia el lloc de Rajoy. No ho va aconseguir malgrat tots els seus suports encapçalats per José María Aznar. Ara no li accepta com governa.
Carrillo, a diferència d'Aguirre, era reconciliador. Volia ésser amic de tothom. De Martín Villa, que el va fer empresonar. Del rei, tot i que era un republicà convençut. Dels socialistes, tot i que considerava que en temps passats l'havien traït.
Carrillo va escriure molts llibres de memòries tot i que segur que ha callat les més interessants o les més compromeses, i algunes que dissortadament ha silenciat per sempre més. Ha mostrat un tros de la història d'Espanya que fins i tot ha estat aplaudida per veus de la dreta espanyola.
Tarannàs diferents de l'espanyol d'esquerres i de l'espanyola de dretes. Carrillo era amic de molts catalans (Pere Fages, Lluís Medir, Carles Navales...) Aguirre per part de mare (Gil de Biedma) té família a Catalunya. Però des del punt de vista espanyol, quina manera tan diferent tenien de veure la situació catalana Carrillo i Aguirre.
