Amb totes les paraules

Sentia aquesta setmana un debat per la ràdio, dels que estan de moda, en què em va cridar l'atenció el sentit positiu d'un dels contertulians que afirmava que mai havíem utilitzat pel seu nom paraules que durant molt de temps havien estat tabú. Una d'elles és independència. Hem viscut dies molt intensos des de la gran manifestació de la Diada, que El Punt Avui crec que ha reflectit abastament. El diari ha intentat, i crec que ho ha aconseguit, reflectir el que pensa i vol la gent. S'ha informat al màxim, no s'ha callat res i hem pogut llegir opinions de tota mena. Em direu que els que som grans sempre acabem recordant el passat, però, carai, el que vam viure era molt bèstia, ens passàvem el temps intentant descobrir què volia dir aquell periodista, aquell cantant o aquell artista. Sens dubte valorem molt més nosaltres el que tenim que els que no han viscut el passat negre, molt negre. Tot i que també és cert que aquesta maduresa informativa no la tenen pas encara en altres indrets de l'Estat. Ningú no sap com acabarà res, però l'important és poder posar les cartes al damunt de la taula. Crec que en aquest tema el nostre diari va pel bon camí. Cal que totes les portes informatives estiguin obertes i que sigui el poble, quan serà el moment, qui decideixi el present i el futur.

Anem a les coses concretes. La darrera plana del diari ha canviat. Han desaparegut les columnes i, el diumenge, l'article d'en Joan Ribas a l'edició gironina. No he rebut cap queixa en concret. Sóc conscient que qualsevol canvi en el diari té les seves repercussions. Estudis seriosos ens diuen que els lectors de diari són gent de pinyó fix. Costa assumir els canvis. Anar a buscar a dintre aquells articles que ens els trobàvem a la contraportada ens demana un esforç. D'aquí a un temps ni ens recordarem que aquelles columnes o escrits estaven en un altre lloc. Els tindrem ben localitzats i hi anirem directament. Dedicar la darrera plana, tota, a una entrevista em sembla una bona decisió. I no perquè altres diaris ho facin amb èxit, sinó perquè en un món globalitzat cada vegada necessitem més escoltar la proximitat. M'encanta saber què pensen grans figures de la política, la ciència, la cultura, l'art d'arreu del món, però necessito saber, ara més que mai, què pensen persones que tenim a prop, amb les quals potser fins i tot ens creuem alguna vegada. Pel que he vist fins avui, crec que el camí iniciat és bo, i més es podrà millorar. Seleccionar els personatges és una tasca difícil però molt important. No he rebut fins avui cap opinió contrària al canvi. I ja sabem que si no es diu res és que s'hi està d'acord. Ara només cal que les entrevistes vagin adquirint una personalitat com han aconseguit altres diaris i que s'esperin amb interès.

Suplement de Cultura

Després d'un temps que els lectors estaven preocupats perquè temien per la sort del suplement de Cultura, després de les vacances d'estiu no solament ha tornat a sortir sinó que ho ha fet amb força, amb més planes. En Pere Juhé ens felicita: “Després de la seva llarga història, primer a l'Avui, i ara a El Punt Avui, penso que el quadernet ha fet la seva evolució i a hores d'ara és més coherent que mai quant a forma i continguts: tota la informació cultural reunida en unes pàgines específiques i classificades.” A més, en Pere ens fa uns suggeriments que agraïm i els passo a qui correspongui. Troba que els colors i la lletra queden com difuminats i que en fan més difícil la lectura. També li agradaria veure una informació “innovadora” sobre la sardana, que no es limités a l'agenda de ballades i aplecs, que ja tenen el seu lloc. “Penseu que la nostra dansa té milers de seguidors arreu de Catalunya”, ens diu. I, finalment, li agradaria veure una visió del que es cou en l'àmbit de la literatura arreu del món. Ho estudiarem, Pere, no en dubtis.

Acabo amb unes paraules que m'adreça en Francesc Segovia. Venint de vacances a les comarques gironines s'ha adonat que l'edició d'aquí té més planes que la nacional. Certament. Tot és un problema de números, però si comparés ambdues s'adonaria que informativament hi ha poca diferència. I que l'essencial hi és tot. “Que voleu eliminar definitivament l'Avui?”, ens diu. De cap manera, entre altres coses perquè totes dues edicions són El Punt Avui. Tant de bo tinguéssim més lectors i publicitat per poder fer créixer el diari. Esperem temps millors. De fet, tots els diaris han hagut de reduir el nombre de planes. Què hi farem.