Torna, Maria Aurèlia!

Maria Aurèlia, torna i digues quatre veritats amb aquella esmolada eloqüència que enlluernava. Permet-me que digui quatre coses de tu perquè se sàpiga que Maria Aurèlia Capmany va ser una dona d'empenta, novel·lista, dramaturga, traductora, assagista, una de les figures més rellevants de la resistència cultural. Tenies fama de tertuliana brillant i de dona enèrgica. De rebel també. Les cantaves clares, no tenies pèls a la llengua per denunciar la censura, la discriminació de les dones o l'encotillament del català literari Eres una dona de caràcter fort, inquieta, divertida, convençuda que la feina de l'intel·lectual consisteix a arremangar-se quan falta allò més bàsic, que és la llibertat.

Tu, que vas ser a l'origen del Partit Socialista de Catalunya-Congrés, reconvertit en PSC després d'unir-se al PSOE de Catalunya, hauries de tornar i cantar la canya als socialistes actuals. Els hauries de preguntar què n'han fet de la C de les sigles; com és que aquella gran força electoral és avui un partit carca, poruc, burocràtic, amb una tendència sostinguda a la insignificança; fins on la prioritat de no irritar el PSOE continuarà abaixant el perfil polític del PSC, prou baix des de molt abans de la Diada.

Ara que el país es mou de debò, pregunta als atònits socialistes catalans amb qui estan i si tenen les orelles a cal ferrer. Recorda'ls què vas aportar tu i què Marta Mata, que des del PSC va impulsar amb fermesa la immersió lingüística. Refresca la memòria de Joan Reventós, Jordi Llimona, Ernest Lluch i Alexandre Cirici. Fes avinent la candidatura unitària Benet-Candel-Cirici que va fer tremolar les Espanyes per la quantitat de vots nominals amb què va entrar al Senat. Aleshores es parlava molt de fer país i es tenia consciència de fer-ne realment. Com ara, que tothom té clar que és una hora històrica. Bé, tothom no, per això t'invoco, Maria Aurèlia. Torna i pega un bon cop de puny damunt de la taula.