L'APUNT
Sort que ja s'acaba...
Un dirigent del PSC em va comentar, pocs dies abans de la Diada, que la sort que tindríem tots plegats és que a partir del dia 12 de setembre ja s'hauria acabat “tot això de la independència” i que podríem tornar a parlar de polítiques reals. Quinze dies després, ja es veu que qui va fer aital predicció vivia del tot en la irrealitat política. De fet, com molts dels seus col·legues de partit, superats pels esdeveniments i allunyats del tot de cap allà on va bona part de la societat catalana. La mateixa llunyania amb què es miraven tot el procés de les consultes independentistes per després retreure'ns, com qui no vol la cosa, que a les pàgines d'aquest diari “en parléssim massa”. La mateixa llunyania amb què, des de la Diada, es miren tot el que va passant, aferrats a un federalisme utòpic i lligats a un socialisme espanyol que els pot conduir a l'abisme en les properes eleccions. A tots plegats, fins i tot a aquells que, com que, de moment, no baden boca ni es mouen, semblarien disposats a afegir-se al vaixell de la independència.