Un parell d'exemples

A la festa major de Santa Eugènia de Ter, es van convocar dos concursos de temàtiques diferents: un, de grups novells de música, i l'altre, la primera edició del certamen de pintura ràpida a l'aire lliure. Els jurats respectius ho varen tenir molt complicat per decidir els guanyadors. Vaig tenir la responsabilitat de ser un dels membres dels que valoraven els premiats de la tercera Marater (Marató musical del Ter) i em vaig colar –sense veu i sense vot– a les deliberacions dels que decidien les millors aportacions pictòriques d'un matí eugenienc. Elisma, The Blackiss i Lydia Torrejón varen ser els guardonats de la trobada Marater, que, juntament amb Red Harlow, Calvari Grup i Pinapple, va constituir un èxit sonor. Pel que fa al concurs de pintura, el primer premi se'l va endur Luz Barahona, i Xavier Serra i Albert Jiménez, el segon i el tercer. No sé si heu format mai part d'un jurat d'aquestes característiques, però és francament complicat. El sentit comú acostuma a ser el denominador de les deliberacions, que poden ser a porta tancada o amb llums i taquígrafs. El primer que es fa és una primera votació “en fred” entre el col·lectiu d'implicats en la decisió per tal de saber quin grau de consens hi ha, perquè podria donar-se la situació que tothom està d'acord amb l'opció a triar i així s'estalvien debats estèrils previs i es pot avançar amb els matisos. Un cop autosondejats, les estratègies argumentals en defensa d'aquesta o aquella proposta artística enriqueixin el procés. Si el que es fa a microescala (són un parell d'exemples) funciona així de democràticament, per què no es pot fer extensiu més enllà, localment i temàtica, sense temors i amb il·lusió. No detallaré totes les preguntes que en els darrers deu anys s'han formulat, a través de referèndums, als ciutadans de qualsevol estat de l'Amèrica del Nord... Tampoc enumeraré totes les qüestions que els suïssos han respost a través de les urnes... Igualment, em nego a cercar a Google... El que sí que sé és que a l'Estat espanyol, en 35 anys, hem participat en quatre mísers referèndums, més els dels estatuts d'autonomia. Por de la maduresa de la gent, de preguntar-li obertament sobre els temes candents col·lectius –com són l'incompliment d'un programa electoral, l'autodeterminació dels pobles, la dació en pagament amb efectes retroactius, la conveniència d'iniciar el projecte de cobriment del tren convencional a Girona? Infundada.