L'enlluernadora senzillesa

Un noi arriba a la uni­ver­si­tat una mica de retruc, perquè algú ha reco­ma­nat als seus pares que estudiï agri­cul­tura per poder-se cui­dar millor de la granja fami­liar, però tot d'una des­co­breix la lite­ra­tura i deci­deix que­dar-s'hi per tota la vida. Així, amb aquesta arren­cada sen­zi­lla, gai­rebé diria que humil, entra a les nos­tres vides Bill Sto­ner, el pro­ta­go­nista de la novel·la de John Willi­ams, que va ser escrita el 1965 però que el món no ha des­co­bert fins aquest 2012. Tot, tot en aquesta novel·la és d'una sen­zi­llesa que acaba resul­tant enllu­er­nant. En una vida extre­ma­da­ment dis­creta, en alguns punts fran­ca­ment medi­o­cre, ni tan sols els moments que hau­rien de ser estel·lars ho són. Willi­ams els narra tal com el seu pro­ta­go­nista els ha vis­cut, sense estridències ni esca­ra­falls. Ni el des­co­bri­ment de la lite­ra­tura, que serà defi­ni­tiu en la seva vida, ni l'apas­si­o­nada i clan­des­tina història d'amor amb una alumna, ni el fracàs estre­pitós del seu matri­moni, ni la cons­ta­tació de la pro­funda infe­li­ci­tat de la seva única filla. Res de tot això serà vis­cut –i per tant expo­sat– amb un to dife­rent del que impregna la vida de Bill Sto­ner. Aquesta és la prin­ci­pal vir­tut d'aquesta novel·la, el to, que et va ama­rant sense que gai­rebé te n'hagis ado­nat. Els per­so­nat­ges s'ins­tal·len a prop del lec­tor i es fan fami­li­ars, vells cone­guts que podrien ser tan reals –pot­ser més– que els parents o veïns que tenim a prop. Sto­ner és un gran per­so­natge, però també ho són Edith, aquesta dona mani­pu­la­dora i des­truc­tiva, i el com­pany de facul­tat, el pro­fes­sor Lomax, ter­ri­ble­ment ran­cuniós. I per damunt de tot, o per sota segons es miri, hi ha el caràcter de Sto­ner, entre la resig­nació i la volun­tat, entre la tris­tesa i la còmoda –gai­rebé feliç– dis­creció. L'autor, John Willi­ams, va ser pro­fes­sor durant 35 anys a la Uni­ver­si­tat de Den­ver. Algu­nes res­se­nyes diuen que la novel·la és clara­ment auto­bi­ogràfica. No seré jo qui ho afirmi (ell i només ell ho sap) però el que és segur és que ha cone­gut de prop més d'un Sto­ner al llarg de la seva vida. Aquests homes hones­tos, valents per accep­tar allò que la vida ens pro­posa i, si convé, capaços de cons­truir la seva feli­ci­tat a par­tir de renúncies pròpies i misèries ali­e­nes. No sé si John Willi­ams és Sto­ner. Tots ho som una mica.