El búnquer

Les imat­ges de la mani­fes­tació de dimarts a Madrid refer­men la sen­sació que el govern espa­nyol viu en un búnquer. Que hi ha una crida a les xar­xes soci­als per encer­clar el Congrés per denun­ciar la pèrdua de drets i l'aug­ment d'impos­tos? Doncs hi plan­tem els tancs, mil poli­cies, i a repar­tir estopa com Déu mana. I si ens pre­gun­ten res, direm que eren pocs i radi­cals, a veure si cola. Que els cata­lans n'estan tips i volen la inde­pendència? Doncs els plan­tem la Cons­ti­tució, i ja poden dir missa. El govern espa­nyol –aquest i els ante­ri­ors– viu con­vençut d'estar en pos­sessió de la veri­tat abso­luta i no sap escol­tar I això no és gover­nar. Això és allò del “tot per al poble, però sense el poble”. I es diu des­po­tisme il·lus­trat.