Opinió

LA GALERIA

Un plom de soldadets

El problema és quan de tant disfressar-te i honorar un generalot com Álvarez de Castro acabes mostrant el més autèntic de tu mateix

Aquest cap de set­mana una colla de giro­nins han fotut el cap com un tim­bal als seus con­ciu­ta­dans a base de redo­bles i defla­gra­ci­ons. Ana­ven dis­fres­sats de sol­dats vuit­cen­tis­tes, mar­xa­ven en (de)for­mació pel Barri Vell i es veu que com­me­mo­ra­ven els set­ges de Girona de 1808, aquell des­as­tre en què un gene­ral borbònic va arros­se­gar al sofri­ment els seus habi­tants. La història pas­sada pel mini­pi­mer. Oh, i què t'hi jugues que més d'un d'aquests figu­rants penja cofoi l'este­lada inde­pen­den­tista al balcó de casa?

Ara bé: el pro­blema no és la inco­herència ideològica ni que hi hagi gent afec­ci­o­nada a reviure epi­so­dios naci­o­na­les tan dis­cu­ti­bles. Què vols, fan les delícies dels visi­tants, que paguen un plat com­bi­nat d'ou, llom i cro­queta, i mira tu, a sobre tenen una dis­tracció per als nens menys espa­vi­lats. Al cap­da­vall, ja ho deia el filòsof Cio­ran: tot el que no és mort és màscara.

També ho és la recre­ació de la Roma impe­rial a Tar­ra­gona sense tenir en compte la per­so­na­li­tat sinis­tra de molts d'aquells cèsars, o la Fira d'Indi­ans de Begur, tan des­me­mo­ri­ada amb l'ori­gen català d'alguns escla­vis­tes. Com també és màscara, si em colles, la sor­tida dels mana­ies per Set­mana Santa, ja que no tot­hom com­par­teix el seu calat espi­ri­tual... El pro­blema, doncs, no el veig pas a engi­po­nar-se una casaca i un cor­ret­jam per anar a fer el come­di­as­tre pels car­rers. Més nosa fan els cami­ons d'escom­bra­ries i ningú no es queixa.

El pro­blema és quan de tant dis­fres­sar-te aca­bes mos­trant el més autèntic de tu mateix. Si amb l'excusa d'hono­rar un gene­ra­lot com era Álva­rez de Cas­tro et dedi­ques cada any com un posseït a fogue­jar pólvora per donar ales als teus som­nis bèl·lics més irre­a­lit­za­bles; si fas mans i mànigues per tenir un càrrec de “capità” dels sal­tim­ban­quis; si fas des­fi­lar i for­mar els teus com­panys de bar­ra­bas­sada llançant els brams inin­tel·ligi­bles que vas apren­dre quan pot­ser eres legi­o­nari a la mili (de cabra no en vas pas fer, oi?), si fas tot això, pot­ser és que no t'estàs dis­fres­sant sinó que t'estàs des­pu­llant per mos­trar-te tal com ets. I ales­ho­res no t'estra­nyi que la gent acabi pen­sant que el que fas és una fan­tot­xada mili­ta­rista, per molt que l'alcalde de la ciu­tat se t'acosti i s'interessi pels teus deli­ris...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.