Si Catalunya fos el Quebec i Espanya, el Canadà

Si Catalunya fos el Quebec i Espanya, el Canadà, seria diferent la idea que tenen d'ells mateixos tant els catalans com els espanyols. I també seria molt diferent la manera com els espanyols veïnajarien amb els catalans. Si Espanya fos el Canadà, l'Estat espanyol seria oficialment multilingüe, com és bilingüe l'Estat federal canadenc. I si Catalunya fos el Quebec, el català hi seria l'única llengua oficial. Els castellanoparlants hi beneficiarien d'una protecció legal, però sense que mai l'espanyol pugui tenir prioritat sobre el català. I si Catalunya fos el Quebec, els catalans, anant al cinema, no trobarien estrany de sentir actors de llengua espanyola doblats al català: seria la norma. I seria inimaginable que, a TV3, un periodista entrevistés en espanyol un convidat castellanoparlant: el periodista parlaria català, per respecte deontològic absolut envers la llengua pròpia, amb interpretació simultània cap al convidat. I les respostes del convidat, en espanyol, serien subtitulades en català. És clar que si Catalunya fos el Quebec, quedaria un percentatge significatiu de catalans del Principat que no parlarien espanyol, probablement gràcies al fet d'haver escapat a una guerra civil perduda i a tants anys de dictadures.

Si Catalunya fos el Quebec, la Generalitat assumiria la gestió de la immigració a través les seves delegacions a l'estranger. I si els espanyols fossin canadencs, hi hauria una mica arreu del país escoles immersives, en què els pares posarien els fills per tal que parlessin, a més d'espanyol, català, basc o gallec, segons els casos. Ho farien per interès pràctic: el multilingüisme oficial de l'estat generaria un menester important de funcionaris també multilingües, i ho farien per respecte envers llengües que considerarien com a fent part de la seva identitat. Això no impediria els catalans, si fossin quebequesos, de no acceptar que un restaurant no tingués la carta en català. Encara més: la majoria de catalans, si fossin quebequesos, no entrarien en un restaurant en què un cambrer no se'ls adrecés en català. I arreu de Catalunya tots els cambrers, vinguessin d'on vinguessin, seguirien cursos accelerats de català per respectar els drets dels ciutadans clients.

Si els espanyols fossin canadencs, no tindrien ganes que Catalunya esdevingués un país independent, però sabrien que l'única manera d'evitar-ho seria que Catalunya se sentís còmoda a Espanya. I en cas de referèndum sobre la independència de Catalunya, Espanya, si fos el Canadà, empraria molts diners i molta energia per impedir que guanyés el «sí», però utilitzaria, com a màxim argument a favor del manteniment de la unió: «Catalans, quedeu-vos, us estimem!» I si un polític, un tertulià de ràdio o qualsevol ciutadà espanyol insultés Catalunya, els catalans o la llengua catalana, seria desqualificat immediatament pel conjunt de la societat espanyola. La qual societat, en aquest cas, és clar, seria canadenca.

Si Catalunya fos el Quebec i Espanya, el Canadà, la supervivència del català seria garantida a llarg termini, l'autogovern de Catalunya seria lloat arreu d'Espanya com un exemple de convivència i els independentistes catalans, a vegades, tindrien dificultats per trobar nous arguments contra la pertinença al Canadà.

Com se sap, però, Catalunya no és el Quebec, i Espanya no és el Canadà. És impossible que Espanya permeti mai que el català sigui l'única llengua oficial de Catalunya i l'argument «us estimem» és, a Espanya, pura ciència-ficció. Catalunya, en termes d'autogovern, és molt menys que el Quebec. Per tant, si Catalunya vol sobreviure sense poder ser igual que el Quebec, ha de trobar un altre camí: ser igual que el Canadà.