La cara i la creu de Girona

S'ha parlat i escrit molt sobre el fet que la primera impressió és la que compta. Ja sigui la primera impressió d'una persona, una casa, una obra d'art, una ciutat... Si estem d'acord encara que sigui només amb una part d'aquesta afirmació, la primera impressió que deuen tenir els visitants que entren a Girona pel carrer de Barcelona no deu ser gaire bona. Malauradament, els últims anys la zona s'ha convertit en una penosa targeta de presentació per a una ciutat que està considerada una de les més boniques i que aquest any ha estat escollida una de les millors destinacions del món per la prestigiosa revista National Geografic. Motius per recomanar-la no en falten, ja que només per passejar i gaudir del Barri Vell i de tot el que inclou i l'envolta val la pena el viatge. Però una ciutat no és només la seva joia de la corona. El seu tresor ha d'incloure altres aspectes, zones i elements que han de servir per formar una imatge de la ciutat el més habitable, agradable, bonica i acollidora possible. I això no és el que ofereix l'entrada del carrer de Barcelona. A mà esquerra hi ha des de fa anys unes naus industrials abandonades que es van buidar perquè hi havia un projecte per fer-hi una gran zona residencial amb zona verda i, sobretot, pisos, molts pisos. Ara, amb l'excusa de la crisi, tot està aturat i l'estat d'abandonament d'aquestes naus hauria de fer caure la cara de vergonya a més d'un. Sobretot després de les destrosses que han patit els últims dies per part d'uns vàndals. L'Ajuntament diu que estudia enderrocar-les i passar la factura als propietaris, a qui ja ha requerit, sense èxit, que les tanqui, pel perill que representen. Però des de fa massa temps no és només una qüestió de perill sinó també d'imatge, o sigui que ja és tard per tancar res. El que cal és no només posar ordre en aquestes naus saquejades, sinó a totes les que hi ha al voltant que fa anys i anys que estan abandonades. No es pot esperar que passi la crisi per corregir aquesta situació de desídia i abandonament que, per altra part, no és única a la zona. Uns metres més avall, davant mateix de l'Hipercor, hi ha un solar encara més abandonat que, per més burla, està envoltat per una paret que ocupa gairebé tota la vorera. I més enllà, la història es torna a repetir. Tot plegat, la creu d'una imatge de Girona que té a la cara les famoses cases de l'Onyar.