O tot o res!

Està molt aviat dit: o tot o res. És la crida del nou llançament. Compte, però! Pot ser una versió més de res de res. Si anés malament l'embranzida que s'està coent, seria la constatació d'una estratègia errònia. Els independentistes ara no poden dir que no tenen suport popular: la mobilització actual assenyala un canvi de tendència entre els desencantats que, si aguanta ferma, pot ser decisòria. No havia succeït mai!

Els militars, als quals perillen les seves prebendes de jubilació en edat injustificada, amenacen amb els tancs. No se sap qui ho ha dit, però en sentir parlar de tancs a uns que el 23-F van ocupar València mentre la ciutat dormia plàcidament, disposats a atacar un enemic inexistent, hom pensa el pitjor. No és un acudit: no tenen sentit de l'humor.

D'altra banda, el món del diner –financers, industrials, comerciants, banquers, rendistes, inversors i altres col·leccionistes de bitllets de 500 euros– difícilment ajudarà ningú que no es comprometi mantenir-los en llocs de privilegi. L'independentisme i altres ismes sovint desapareixen al mateix ritme que augmenten els gruixos del compte corrent. Rosell, president de la CEOE, diu que “la independència és una barbaritat per als empresaris”. L'afirmació és com cremar palla: sols fa fum i no deixa brases. Confon els termes i oblida que, en qualsevol cas, el que podria ser dolent fóra l'aplicació de noves lleis i reglaments dictats precipitadament. La independència és un estat mental, filosòfic, basat en la llibertat plena de conviure amb humans de raça, història, costums i idees afins, sense ingerències geogràfiques o polítiques de cap mena. Una passió no es pot qualificar de barbaritat: és etèria. Les qualificables són les opinions de presidents d'institucions estatals fetes a la lleugera. Obliden que parlar en nom del capital és molt perillós.

Mas s'ha explicat i el Parlament ha estat testimoni del full de ruta en què el dret a l'autodeterminació ha substituït el pacte fiscal. Ha anunciat la dissolució del Parlament i la convocatòria d'eleccions per al 25 de novembre. És ben clar que ha quedat obert el període de dir. Tothom dirà no pas poc; una acumulació d'idees, projectes de pactes, futures atribucions, previsions i resultats a curt termini per culminar amb les eleccions i el camí ral de la independència. A mida que ens hi acostem, començarà el període de fer, amb les desercions, les exigències i la lluita amb espanyols de fora i de dintre.

Esperem que els resultats de les eleccions proclamin fort i clar, a Catalunya, Espanya i Europa, que les veus del poble són pilars de la llibertat i la democràcia on recolzen l'autodeterminació i la independència. No serà fàcil. Ens posaran pals a les rodes, posaran petards als melics i altres délicatessen! Set dècades intensament viscudes –als catorze anys vaig iniciar-me–, em confinen sols a narrador. Participar-hi activament hauria estat apassionant, ostres!