Parlem (menys) de democràcia

Només cal qüestionar mínimament l'ordre establert perquè et surtin a donar lliçons de democràcia. “La democràcia és el compliment de les lleis”, hem sentit a dir aquests dies a analistes dels més diversos colors de l'espanyolitat, tant a Espanya com aquí. I és també, és clar, el leitmotiv del govern espanyol, que el canta a cor amb els opositors socialistes i fins i tot amb Cayo Lara. La democràcia és “el compliment de les lleis” perquè ho diuen ells? O és allò que diu la mateixa paraula: el govern del poble? Als espanyols només els han calgut tres decennis de sistema democràtic per semblar els inventors de la democràcia. I perquè vegin que no només parlo de la seva actitud respecte al procés sobiranista de Catalunya, també ho podem contrastar amb les protestes contra la política econòmica que hi ha hagut a Madrid aquesta setmana. S'hi aplica la llei, i punt. I la llei a vegades és un cop de porra, altres vegades pot ser una sentència del TC, o també les amenaces contra els anhels dels ciutadans. Tant és així, que el que hi ha és un marc democràtic, sí, però les formes són dictatorials.

No és la democràcia, el que els preocupa. És l'ordre establert. Fan veure que defensen la democràcia, però l'únic que volen és mantenir la seva lògica partidista. A Catalunya és el que ha passat. Els ciutadans han anat més enllà dels partits. I només alguns s'han mogut per acordar “demos” i “kratos”. Altres continuen instal·lats en el politiqueig. Això també és el que cansa la gent. Cansa sentir, per exemple, el PSC criticar el president Mas per “faltar al respecte del Parlament” per haver-hi anunciat la convocatòria d'eleccions, i en canvi no recordar-se que ha estat el PSC mateix el que ha canviat els portaveus i ha fet fora el vicepresident de la mesa per raons de partit. Cansa, també, sentir Alicia Sánchez-Camacho acusar Mas d'incomplir promeses electorals i passar per alt que Rajoy ha fet tot el contrari del que havia promès. Uns i altres i els seus analistes mediàtics poden discrepar, només faltaria, sobre quina ha de ser la sobirania de Catalunya. Però de lliçons de democràcia, prou. La democràcia no es predica, s'exerceix. I això és el que els preocupa. Els fa por i tot. Però, els agradi o no, és el que està passant.