Opinió

la CRÒNICA

Una plaça oblidada

En una crònica de qui signa la pre­sent, publi­cada a El Punt del dia 14 de maig de l'any 2000, vam dema­nar que la plaça que lla­vors aca­bava d'aparèixer per l'ender­roc de les cases dels car­rers del dar­rere del Tea­tre Muni­ci­pal portés el nom del Pallol com a reco­nei­xe­ment públic a un edi­fici que, després de ser­vir de gra­ner de la ciu­tat als segles XVI i XVII, al segle dinou va con­ver­tir-se en el pri­mer esce­nari tea­tral de Girona, millo­rat poste­ri­or­ment i recon­ver­tit en l'actual i magnífic tea­tre. Demanàvem a l'Ajun­ta­ment la deno­mi­nació del Pallol per a la nova plaça.

En data 16 de novem­bre del mateix any, l'Ajun­ta­ment ens va adreçar una carta en què ens donava compte que el ple, en sessió ordinària cele­brada el dia 7 ante­rior, va apro­var per majo­ria l'acord de donar el nom de plaça del Pallol a l'espai urbà resul­tant de la demo­lició de l'illa de cases for­mada pels car­rers Mora, Talarn i Nou del Tea­tre”. I escrit a mà hi havia la següent nota: “Ja veus que et lle­gim, i a vega­des et fem cas. Sig­nava: Quim Nadal.” Lla­vors la res­posta ens va afa­la­gar. No és gens cor­rent que un Ajun­ta­ment faci cas a un cro­nista. Acos­tuma a pas­sar tot el con­trari: n'hi ha prou amb publi­car un sug­ge­ri­ment perquè l'orga­nisme al qual va adreçat acordi una reso­lució contrària, no fos cas que semblés que els seus mem­bres no tenen ini­ci­a­ti­ves!

Poc podíem pen­sar que la plaça sofri­ria a con­ti­nu­ació un procés tan lent, llas­timós i ina­ca­ba­ble com el que s'ha produït: el con­sis­tori va con­ce­bre la idea de fer-hi un apar­ca­ment sub­ter­rani, amb la mirada posada en els fun­ci­o­na­ris muni­ci­pals que tenen difi­cul­tats per apar­car. Al prin­cipi es van tro­bar min­sos ves­ti­gis arqueològics que para­lit­za­ren els tre­balls. Poste­ri­or­ment, l'empresa cons­truc­tora –AZCA– va entrar en con­curs de cre­di­tors i va parar les obres.

Els tràmits per arri­bar a un acord amb els admi­nis­tra­dors con­cur­sals foren des­es­pe­rants, i final­ment es repren­gue­ren els tre­balls amb la con­ces­sionària actual. Aug­ments en el cost pre­vist, difi­cul­tats amb una línia elèctrica i altres impe­di­ments han con­di­ci­o­nat el curs d'aques­tes obres, que, quan esta­ven molt avançades, han sofert una nova paràlisi, dei­xant un pano­rama deso­la­dor de runes pen­dents de reti­rar.

Sobre la superfície, les males her­bes hi flo­rei­xen a cor que vols.... Però això no s'acaba aquí: una vegada cons­truït l'apar­ca­ment, s'haurà de por­tar a terme la urba­nit­zació de la plaça, que és a càrrec de l'Ajun­ta­ment, i de llur pro­jecte no en tenim cap notícia, mal­grat la seva trans­cendència. Deu anys amb el car­rer Sant Josep tallat al trànsit, la impos­si­bi­li­tat d'habi­li­tar la porta al vestíbul del tea­tre, i molèsties con­si­de­ra­bles als veïns, no immu­ten els qui tenen la res­pon­sa­bi­li­tat de posar en ser­vei l'apar­ca­ment i la plaça. Només podem vati­ci­nar rotun­da­ment que d'apar­ca­ment públic sub­ter­rani a Girona no se'n farà cap més!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.