opinió
Detalls de vides paral·leles
Els lectors que em segueixen saben que escric, normalment, sobre Europa i política internacional, però avui reflexionaré també sobre la realitat més propera que tenim, que no és altra que Catalunya. Tots sabem la intensa activitat política que està vivint el nostre país, des de la frustrada visita del president Mas a La Moncloa, amb aquell “Això no ha anat bé”, fins a la profunda sessió del Parlament de Catalunya que ha acabat amb la convocatòria d'eleccions pel 25 de novembre i amb el compromís de 82 diputats de fer un referèndum o consulta sobre la l'autodeterminació i/o independència del país. Naturalment, tot això no ha passat desapercebut, ni per a l'Estat espanyol, el govern del qual ha contestat, com era de preveure, amb contundència oposant-se a tot plegat, sense donar més arguments que la legalitat establerta, ni tampoc per a altres estaments i mitjans de l'Estat i per a part de la premsa internacional, que, en general, ho veu com una realitat plausible, entenent més bé la situació que no pas l'entenen al mateix Estat, almenys això sembla. Dic tot això per exposar que un dels problemes més grans que pot tenir Catalunya per obtenir la sobirania és l'actitud de l'Estat espanyol i les accions de tot tipus que faci per evitar-ho. Perquè, si fem un salt i parlem de la UE, no dic res de nou si detallo que s'està en una crisi econòmica important que ha derivat cap a una crisi del deute dels estats de la riba sud, que, en definitiva, genera dificultats entre els països per avançar cap a més integració europea, tant des del punt de vista econòmic com des del polític. I en aquest escenari europeu, es parla de l'Europa de dues velocitats, que no és altra cosa que uns estats, els del nord, funcionin junts i uns altres, els del sud, ho facin amb una altra àrea econòmica o fora de l'euro. També s'ha parlat de la possibilitat que algun país pugui sortir de l'euro, fet normalment desestimat des de les institucions, però que no és descartable, o també s'opina que la situació de crisi pot portar els estats membres de la UE a posicions de nacionalisme estatal, prioritzant els interessos propis en comptes dels generals d'Europa. Així veiem que un dels problemes per a la construcció europea pot venir de la poca voluntat europeista de tots o d'alguns estats membres. I és aquí on hi ha un paral·lelisme amb Catalunya, que trobarà en un estat, l'espanyol, totes les dificultats per aconseguir la seva plenitud nacional. Igual que la UE troba en el nacionalisme dels estats membres les dificultats per aconseguir la integració econòmica, tot i les passes realitzades a l'entorn de la unió bancària i l'incipient govern econòmic, encara sense concreció, i la integració política, pel que fa a un govern únic amb una política exterior i de seguretat comuna, encara a les beceroles, fent que es dificulti i es retardi la seva plenitud econòmica i política de la UE, igual com succeeix en el cas de Catalunya.