Un mal gest

Ara que ja estem en campanya i que els partits han d'elaborar llistes i sobretot programes electorals plens de promeses i bons propòsits, que vagin alerta. No fos cas que després i per allò de les noves aliances no puguin complir-ho i correm-hi tots a justificar-nos.  Que prenguin bona nota de la polèmica que aquests dies ha sacsejat la classe política britànica. No sé si n'estan al cas, però resulta que el viceprimer ministre i líder del Partit Liberal, Nick Clegg, ha demanat perdó per haver incomplert el programa electoral. Ho ha fet a través d'un vídeo que ja ha estat qualificat de propagandístic i oportunista. Clegg busca el perdó dels que van confiar en ell i en el seu partit després que la coalició de govern de la qual forma part hagi decidit multiplicar per tres el preu de les matrícules a ensenyament, fet que el seu programa no incloïa. Clegg ja sabia que si acceptava entrar al govern i hi anava de bracet amb laboristes o amb conservadors hauria de fer concessions i, per tant, cedir en punts que entraven en contradicció amb el programa que havien elaborat, que havien explicat als seus votants i que els havien promès que defensarien. Reconeix que no ho han fet per poder ser en el govern. Només per ser-hi i prou? O per mirar de canviar les regles de joc des del poder? Vull pensar en la segona opció, diguin-me ingenu. Acceptem, doncs, que pot ser un acte de propaganda, que, segons la teoria de la comunicació, es defineix com un discurs persuasiu destinat a modificar les actituds i la conducta de l'opinió pública. Demanant perdó, Clegg no en tindrà prou per canviar la voluntat popular, però empatitza amb el ciutadà, que és un elector que serà cridat a les urnes, i es guanya la seva simpatia. També és veritat que no explica les raons d'aquest incompliment i que en democràcia s'hauria d'exigir en un acte de contrició com aquest. Però, per mi, Clegg fa un acte que l'honora i que he vist poques vegades en un polític: reconeix que s'ha equivocat. I demana públicament perdó. El ciutadà decidirà si després el torna a votar o no, però com a mínim hi ha el gest. A casa nostra els polítics que estan en el govern no només no demanen perdó pels incompliments flagrants, sinó que gosen justificar fins i tot les mesures que van jurar i perjurar que mai s'atrevirien a aplicar. Un mal gest.