Coratjosos jacobins acarnissats contra Occitània

Fa pocs dies, el Tribunal Administratiu d'Apel·lació de Marsella ha anul·lat una decisió judicial anterior, la qual prohibia a un municipi occità de tenir, a l'entrada i a la sortida del poble, rètols en llengua occitana. És a dir que, anteriorment, un tribunal havia pensat poder prohibir que, a sota del rètol oficial: «Villeneuve-lès-Maguelone», hi figurés un rètol oficiós: «Vilanòva de Magalona». Els motius per justificar aquesta prohibició eren, essencialment, dos: contravenia l'article 2 de la Constitució que diu que «la llengua de la República és el francès» i perjudicava la llegibilitat del rètol oficial, la qual cosa, pel que sembla, podia representar un perill per als automobilistes. La prohibició havia estat promoguda per una associació local anomenada modestament Moviment Republicà de Salvació Pública, que té per objectiu enaltir els valors de la Revolució francesa i per fer-los perdurar al segle XXI. I, des d'aquest punt de vista, tenen raó: la llengua occitana perjudica greument la seva República francesa. Aquesta República francesa intolerant i monolítica, pensada i dogmatitzada pels guillotinaires del 1789 i més enllà, que somiaven una França feliçment monolingüe i que es van donar els mitjans d'aconseguir-la. Ara, aquesta associació jacobina haurà de pagar danys i perjudicis al municipi de Vilanòva. Gosaria suggerir al dit municipi de dedicar aquests diners a la col·locació de més rètols en occità, per exemple «Ostal de la Vila» a la façana de l'ajuntament.

Aquest atac bastant miserable contra una llengua que en moltes regions d'Occitània ja és moribunda no deixa de mostrar el grau de mesquinesa i, en el fons, de covardia, dels autoproclamats salvadors de la República. Ja que ataquen a Occitània allò que acaten arreu. I si ho ataquen a Occitània és perquè la consciència lingüística hi és més feble que a d'altres territoris. A la Catalunya Nord, una bastant gran majoria de municipis tenen aquesta retolació bilingüe –promoguda i finançada pel Consell General– sense que provoqui cap reacció hostil organitzada. I aquesta retolació és poca cosa, ja que Catalunya Nord té molt de retard en aquest assumpte. A d'altres territoris, amb una societat civil més organitzada i uns polítics més conseqüents, com ara Còrsega, País Basc Nord i Bretanya, ja fa anys que la quasi totalitat de la xarxa de retolació de les carreteres és bilingüe. I aquí sí que els jacobins podrien rondinar, amenaçar i argumentar que, objectivament, aquest bilingüisme dificulta la lectura dels rètols. Al País Basc, per exemple, trobar-se amb la doble senyalització implica de no perdre's entre «Saint-Jean-Pied-de-Port» i «Donibane Garazi» o, a Bretanya, entre «Rennes» i «Roazhon». Val a dir que l'automobilista, a vegades, ha de fer una volta suplementària pel giratori abans d'estar segur de prendre la bona direcció.

En aquests territoris, ningú no sembla tenir res a dir al bilingüisme, probablement perquè l'Estat sap que és un dels preus a pagar per mantenir la pau civil i fa callar els descontents. França funciona així i els bells principis igualitaris hi tenen la mateixa realitat que un conte de fades. França reacciona positivament en proporció a la pressió social que s'exerceix, i molt més encara si aquesta pressió utilitza mitjans jurídicament delictuosos: les campanyes salvatges d'empastifades de la retolació monolingüe francesa són molt eficaces per fer que els serveis de l'Estat s'entusiasmin pel bilingüisme. Com més delictuós és un territori, més concessions obtindrà de l'Estat. Com més legalista, menys concessions. Curiós, no?