Vol ras

Res és el que sembla. Per això vull pensar que és casual el vol ras que van fer, dilluns passat, dos caces F-18 de les forces aèries de l'exèrcit espanyol sobre el Ripollès i la Cerdanya. Segur que aquest incident no té res a veure amb el debat polític sobre la independència de Catalunya, ni amb la visceralitat amb què se segueix des de Madrid. Res a veure amb les “bromes” que fa Alejo Vidal-Quadras quan demana que la Guàrdia Civil desarmi els Mossos d'Esquadra, ni amb les amenaces del coronel Francisco Alemán de treure l'exèrcit al carrer per aturar l'onada (tsunami) independentista o d'exigir la detenció del parlamentari Joan Tardà. No s'entendrien en l'Europa democràtica actituds d'aquesta mena, en contra d'una idea que es defensa amb arguments, diàleg, i amb instruments democràtics com ho són unes eleccions o una consulta popular. Contra una idea que il·lusiona tot un poble, en uns moments de dificultats econòmiques, no concebo que algú vulgui posar-hi tancs i avions. La resposta autoritària, contra l'independentisme i les crides incendiàries, amb arguments molt prims, que fan alguns polítics i mitjans de comunicació de Madrid demostren un nivell democràtic i intel·lectual que m'atreviria a qualificar de gallinaci o, si ho prefereixen, de volada curta, de vol ras.