La mulassa i el cabeçut

Fa pocs dies vaig anar convidat a un casament celebrat a les Planes d'Hostoles, el nuvi era del poble i la núvia, de Sant Feliu de Pallerols, a escassos tres quilòmetres de les Planes. Aquelles antigues rivalitats, sovint expressades en refranys més aviat denigradors entre els dos pobles (nyerros i pescallunes), s'han aigualit molt d'uns anys ençà, sobretot des que moltes noies i nois d'ambdós pobles s'han anat casant i/o convivint en un o altre nucli. Última mostra, aquest dia al casament de la Torre dels Til·lers. A més de l'intercanvi amorós-individual (diguem-ho així) entre els dos pobles, hi ha hagut també una mena de transvasaments de poder perquè a Sant Feliu, per exemple, dos puntals de l'obra no política sinó material municipal quotidiana i vilatana, han sigut nyerros casats amb noies pescallunes. Els antagonismes derivats del futbol també han anat molt de cap per avall: recordo uns anys en què, acabat un partit de futbol entre els equips dels dos pobles, s'empaitava els jugadors i hi havia batusses, cops de roc i altres variables subtileses. Llevat, això sí, dels casos en què ambdós equips es giraven units contra l'àrbitre, sobretot contra el recordat i admirat Ventura (perquè era una heroïcitat arbitrar aquells partits), anomenat en Pelafaves.

Aquest dia del casament, durant la llarga sobretaula, hi hagué un fet que semblava voler manifestar ostensiblement el final d'aquelles primitives hostilitats. A l'hora de les celebracions i regals, sortiren a ballar una rèplica de la famosa mulassa de Sant Feliu i un cabeçut de les Planes. Van ballar bé, al final es van saludar majestuosament tal com marca el protocol, i la cosa va tenir la seva gràcia. Almenys a un servidor li agradà molt. En un temps en què la necessitat invita a mancomunar serveis per estalviar calés i esforços duplicats (fins i tot les Planes i Sant Feliu compartim senyor rector), durant un moment vaig pensar si no estaria bé celebrar de tant en tant algunes festes comunes amb exhibició dels folklores respectius de cada poble. He de dir, però, que em veig obligat a remarcar (altrament en Xavier Banti m'escridassaria) que el del meu, el ball de gegants, cavallets i mulassa, va ser declarat, el 18 de maig de 1999, festa tradicional d'interès nacional, per la Generalitat de Catalunya. A les Planes, res de res. Apa.