El mirall escocès

L'any 2014, després de 307 anys unida a la corona de la Gran Bretanya, Escòcia celebrarà un referèndum sobre la seva independència. Així ho van acordar dilluns el primer ministre britànic, David Cameron, i el seu homòleg escocès, Alex Salmond. El mateix any farà tres segles que Catalunya viu sota el regne d'Espanya, però no és clar que pugui celebrar un referèndum anàleg, tot i que el president de la Generalitat, Artur Mas, s'hi ha compromès si guanya les eleccions del 25 de novembre.

Es podrà dir que les situacions catalana i escocesa són diferents. Potser és cert. Tanmateix, hi ha una semblança fonamental. Són dues nacions sense estat que es plantegen, amb diferents nivells de consens ciutadà, trencar els llaços amb els dos estats dels quals han format part durant segles. Escòcia és un dels miralls en què s'ha contemplat l'aspiració independentista catalana, tal com ho ha fet amb altres territoris del món, com ara el Quebec canadenc, Flandes (a Bèlgica) o Groenlàndia, dependent de Dinamarca. Curiosament, els entusiastes de la independència catalana mai no s'han emmirallat en llocs on el procés secessionista va tenir conseqüències dramàtiques, com ara l'antiga Iugoslàvia.

Una diferència, també fonamental, entre Catalunya i Escòcia és l'actitud de l'estat del qual es volen independitzar. Mentre que el Regne Unit ha donat proves d'obertura i respecte per la identitat escocesa, revelant-se com una democràcia del segle XXI, Espanya s'aferra a una dèria uniformadora pròpia del segle XVIII.

Resta encara algun temps fins a l'any 2014. Escòcia haurà de capgirar un estat d'opinió que, de moment, no sembla del tot favorable a la independència. I Catalunya haurà de perseverar amb determinació pel moment de decidir el propi destí.