El present es gestiona, el futur es crea

Avui el País Basc i Galícia elegeixen democràticament el govern de les seves respectives comunitats i això ens demostrarà una vegada més que les societats no són gens homogènies. És previsible que a Galícia guanyi el PP, i podria ser per majoria absoluta, i a Euskadi aquest mateix partit sigui la quarta força parlamentària. El que sembla clar és que en totes dues eleccions el més perjudicat serà el PSOE, que començarà així un camí de davallades importants que tot indica continuarà a Catalunya.

Pel que fa a casa nostra, la campanya electoral hauria de girar sobre dos eixos: el del present i el del futur. Però temo que, tal com ja s'apunta actualment, el debat girarà pràcticament sobre el futur. Pels candidats, parlar del present és molt difícil, perquè cada dia queda més clar que el nostre marge de maniobra és ben escàs i avui ja és molt difícil fer segons quines promeses sense deixar de fer un gran ridícul pretenent enganyar-nos. Es poden i ens poden estalviar parlar-nos de combatre la crisi econòmica, per exemple, perquè no tenim ni eines ni capacitat per aconseguir-ho. En el millor dels casos, un desig així només és possible en el marc de la UE i, de moment, no sembla pas que ni les prioritats ni les urgències siguin aquestes. En aquest sentit, allò de la asincronia econòmica que durant uns anys pensàvem que seria una manera ideal per poder minimitzar els cicles econòmics, en segons quins casos s'ha vist que no funciona. Va funcionar, i molt bé, per als alemanys, quan estaven en recessió i el BCE va mantenir els interessos molt baixos i ens van crear la bombolla, amb l'ajut de crèdits abundants i barats, sovint de bancs alemanys, i nosaltres vam comprar als alemanys més del que hauria estat prudent, i els vam ajudar a sortir de la seva crisi. Ara la crisi la tenim al sud i també hi tenim l'endeutament, i el nord ens exigeix austeritat, a l'hora que ens recrimina, sorprenentment, el nostre comportament, quan molt sovint ens vam endeutar per comprar els seus productes i serveis.

Però, tal com he dit, la nostra capacitat de moviment és molt minsa i el present nosaltres només tenim espai per gestionar-lo al més eficientment possible, i sense estalviar-nos sacrificis.

El president Artur Mas, cada vegada que li han preguntat, ha respost obertament que no pot prometre “que no hi haurà més retallades”, perquè sap que sovint la seva capacitat de gestió és molt dependent de les polítiques estatals, de la “bondat” dels pressupostos de l'Estat espanyol i la voluntat de pagar les partides compromeses, i ja hem vist com funciona això.

Però sí que podem fer una gestió del present pensant en el futur. Sabem ara que la crisi va per llarg i que difícilment res tornarà a ser com era. M'agradaria pensar que el meu nou país serà molt diferent del que és. Un dels errors greus que hem comès els catalans ha estat copiar mimèticament l'administració espanyola i n'hem importat també els defectes i les ineficiències. Per tant, tenim la necessitat i l'oportunitat de rectificar i iniciar una mena de revolució a favor de l'austeritat, la senzillesa i el servei. I aquesta exigència ètica l'hem de portar fins a l'extrem que ja no pugui servir Catalunya qui no posa els seus deures al davant dels seus drets. Fer un país, crear el seu futur, és una tasca molt difícil perquè tindrem tots els enemics imaginats, i encara més, però també és una tasca apassionant i estic segur que hi ha molta gent disposada, des del lloc que li pertoca, a afegir el seu esforç al col·lectiu, pensant molt més en l'alt objectiu que tenim que no pas en la recompensa personal immediata. Quan una empresa inicia un projecte de gran abast, sap que una de les primeres accions per l'èxit és neutralitzar les resistències passives i intoxicadores.

Seria molt bo que, en les propostes programàtiques d'aquesta campanya que ve, ja poguéssim veure que el nou futur es dibuixa clarament, i seria descoratjador veure que només es proposa el mateix que sempre, perquè així no crearem res de nou.