Mas i els altres
Resulta una mica sorprenent l'últim viratge argumental d'Esquerra, enfocat, en paraules d'ahir del seu presidenciable, a evitar que CiU obtingui la majoria absoluta. En uns moments decisius com els que vivim seria rellevant que, tenint en compte que Mas porta un avantatge considerable en les enquestes, els republicans almenys se situessin com a segona força política del país, hipòtesi que fins i tot vaticina alguna enquesta. La força del catalanisme seria indiscutible. El problema, pensen els republicans, és que si CiU obté majoria absoluta, quedar segons no serviria de res. Per postres, amb la irrupció de la CUP, a ERC li ha sorgit un imprevist per ampliar la seva base electoral per la banda esquerra nacional òrfena de referents. La qüestió, doncs, per al catalanisme en general, és saber si la millor manera d'enfocar la desitjable recuperació republicana és apuntant contra CiU. Temo que aquesta campanya es convertirà en l'enèsima lluita fratricida. Espanya i els partits unionistes continuaran figurant oficialment com l'enemic, sí, però quedaran en segon terme per evitar que els atacs contra Catalunya, a falta d'un Carod expiatori, aquest cop reforcin Mas. A ERC, volent evitar-ho, hi acabaran ajudant. Perquè si Herrera, Navarro, Sánchez i, ara, Junqueras s'aturessin a pensar quina és la idea força que estan enviant a l'electorat, probablement conclourien que els sortiria més a compte llogar un sol autocar de campanya amb el lema “Tots contra Mas” enganxat als vidres. El que no sé si els sortirà tan a compte és confondre's tots rere una estratègia en què l'únic nom que se sent és el del rival.
