Tribalisme

La campanya electoral ens portarà molts equívocs sobre el que està passant i moltes elucubracions sobre el que passarà. Mentrestant, els proposo observar, i intentar evitar que ens aixequin la camisa amb arguments tan pobres com ara els que esgrimeixen determinats partits, no dels majoritaris, però sí dels que treuen bons resultats en determinades comarques del nostre dissortat país, manllevant l'adjectiu espriuà.

Els parlo del tractament que sobre la immigració fan organitzacions de l'extrema dreta, i de la dreta no tan extrema. Alguns parlen dels de fora i els de dins amb una alegria tan gran que no cal dissimular gens per definir-ho tot plegat com a xenofòbia. Per combatre-la hi ha un assaig extraordinari del sociòleg nord-americà Richard Sennet, que acaba de publicar Anagrama amb el títol de Juntos. Vull destacar un paràgraf que esmenta immediatament després de parlar de l'al·luvió wagnerià de queixes cada cop que es menciona el mot musulmà. Sennet argumenta que el tribalisme associa solidaritat amb els semblants i agressió contra els diferents: “És un impuls natural perquè la majoria dels animals socials són tribals.” Diu, però, que en les societats humanes, el tribalisme pot resultat contraproduent, perquè tots plegats depenem dels treballadors que provenen d'altres països, ètnies, races i religions: “Forçar tota aquesta complexitat a encaixar dins un únic motlle cultural seria políticament repressiu i una fal·làcia en relació a nosaltres mateixos.” Qualsevol crida a la unitat tribal demolirà la complexitat personal”, hi afegeix.

És massa fàcil, fins i tot pueril i malintencionat, fer recaure la responsabilitat d'una situació sobre els que més la pateixen, i que en cap cas l'han provocada. Dir bestieses només adobarà desequilibris futurs.