Estem a punt d'ensopegar
Si la història de Catalunya fos una novel·la, podríem establir el següent paral·lelisme: una introducció molt extensa, un nus extens i un desenllaç brevíssim. Argumentem-ho. Una introducció que ocupa des de l'any del naixement de Catalunya, el 988, quan Borrell II es va negar a renovar el vassallatge amb el rei franc, fins al 1714 (és a dir: 726 anys). Un nus que ocupa des de la darrera defensa de Barcelona enfront l'avanç borbònic, l'11 de setembre del 1714, fins a la manifestació del milió i mig de persones l'11 de setembre del 2012 (és a dir: 298 anys). I un desenllaç, que ocupa des de l'11 de setembre del 2012 fins a, hipotèticament, la consulta que hauria de tenir lloc entre el 2012 i el 2016, posem com a termini mitjà el 2014 (és a dir: 2 anys). A partir de la consulta, òbviament, la història de Catalunya, sigui quin sigui el resultat, serà una nova història, amb una nova matèria.
A partir de la periodificació anterior, si la història de Catalunya fos físicament una novel·la, un llibre de poc més de mil pàgines, tindríem una trama estructurada per 726 pàgines d'introducció, 298 de nus i, simplement, dues pàgines de desenllaç. Independentment dels baixos índexs de població lectora (encara més, sobre història de Catalunya), la gent del país que aquests dies comparteix la política catalana com a centre d'interès hauria de saber que ens trobem immersos en el desenllaç; és a dir, en la part de la trama en què s'ha de resoldre el conflicte narratiu, en definitiva, la part tan delicada que ens deixarà satisfets o abatuts.
Com en una narració d'aquelles en què el lector pot escollir el final, els catalans som protagonistes del desenllaç i, només en dues pàgines, no disposem de gaire marge per equivocar-nos. I com en aquells plans lectors que obliguen els alumnes a llegir encara que no ho vulguin fer, hem d'acceptar que hi ha gent del país que, ni que sigui a desgrat, també està llegint el desenllaç i aprofita per ser-ne protagonista en sentit contrari al dels lectors partidaris d'un final obert a la lliure decisió.
Triar un final feliç per a la nostra història requereix una bona comprensió lectora. Les dues pàgines del desenllaç són, una, per guanyar la consulta i, dues, per guanyar el resultat de la consulta. Si la precipitació per la independència ens allunya de l'ànsia per la consulta mateixa, l'error serà fatal. Això és el que està en joc el 25-N. I, entre els predictors de mals averanys i el foc amic, estem a punt d'ensopegar.
