Desnonaments

Sé que aquest novembre fa xup-xup, com de cassola al forn. Un altre poeta, amic de catalans, García Lorca, ho va aclarir al Cancionero gitano, quan tractava de fer crònica dels temors que provocava l'arribada sobtada de la Guàrdia Civil: “...y el coñac de las botellas/ se disfrazó de noviembre/ para no infundir sospechas.” Aquest mes, els efectes dels aiguats (a Nova York, però crec que també a Haití, la Ventafocs de la informació americana), les eleccions als EUA, el naixement a can Messi, l'anunci de vaga general, el nou aniversari del 20-N –el govern de l'España-una-grande-y-libre continua subvencionant, i com!, la Fundación Francisco Franco– i les eleccions al Parlament de Catalunya... atorguen al novembre del 2012 el títol de mes del segle.

Llàstima, tot amb tot, que la lletra petita ens distregui de tantes novetats de cinc estrelles. I és que em llegeixo el número 125 de la revista de la Federació de les Associacions de Veïns de Barcelona, El Carrer, i ja el titular em sobta: “Barcelona pateix milers de desnonaments... mentre manté buits centenars de pisos públics.” L'exemplar d'El Carrer és de l'octubre. He estat esperant per saber si la policia tancava l'empresa per haver escampat informació falsa o si dimitia tot l'equip de govern de la capital de Catalunya, si és que la informació pot ser certificada. No ha passat ni una cosa ni l'altra. Diré més: a distància m'arriben manifestos a favor de la independència –opció ja prevista per les declaracions universals dels drets de les persones, quan ens parlen del “dret dels pobles a l'autodeterminació”– i d'altres a favor del federalisme, signats per persones que no semblaven gaire federalistes fa uns vint anys, quan el gran Isidre Molas ja ens en parlava.

Exiliat voluntari al Madrid que vol ser la capital del frau, sense el magnetisme del Chicago de les pel·lis, em pregunto si no seria important que Catalunya aportés “una mica d'amor i una mica de seny”, com volia el poeta, al present i al futur de la nova nació d'Europa –la de la UE o la de la UEFA, tant se val!– demostrant ara i aquí que ens obsedeix la pobresa, l'atur, els desnonaments, l'atur juvenil precisament a la terra més ufana sota la capa del cel.