“En breus moments l'atendrem”

Tradueixo literalment les paraules que estic tipa de sentir quan tinc algun problema de telefonia o d'internet: “En breves momentos le atenderemos.” Aquesta setmana, coincidint amb la visita d'un hacker que va piratejar la meva adreça de correu electrònic, he comprovat que els breus moments de consulta al servei Yahoo i a Blackberry poden arribar a durar una hora i mitja sense que t'atengui l'operadora que anuncia la veu en off. He arribat a la conclusió que no hi ha cap persona física a l'altra banda de línia, només un contestador automàtic que t'entreté fins que te'n canses, et surt fum per l'orella, i deixes d'insistir. Imagino que moltes d'aquestes companyies només fan constar una adreça física i un telèfon perquè la llei els hi obliga. Sempre t'has d'espavilar per solucionar els problemes a través d'internet, omplint formularis, repetint contrasenyes i responent a preguntes. Però tots aquests inconvenients no són res comparat amb les molèsties que han patit els qui han rebut correus a nom meu on els demano diners des d'un hotel d'Edimburg! Per sort, el missatge del pirata informàtic està escrit en un castellà tan mal redactat que ningú –que jo sàpiga– s'ha empassat la mentida. De moment he traslladat tots els contactes a un document independent i he esborrat tots els mails. Espero que no es repeteixi més la invasió. No se sap mai, perquè ja he parlat amb quatre persones que acaben de passar per la mateixa experiència. A més, buscant respostes a través de Google apareixen més de 10 milions de reclamacions d'usuaris de Yahoo!

El problema no és nou i, a principis d'any, l'Agència Catalana del Consum anunciava una ofensiva legal contra les males pràctiques de telefonia i d'internet. Suposo que hi deuen estar treballant, però de moment no es nota. La tecnologia va molt bé quan va bé, en cas contrari, t'has de saber moure pels fòrums o estàs llest. Els qui aquests dies es mouen molt per la xarxa són els polítics que busquen acòlits virtuals com si fossin predicadors evangelistes. A mi, tot plegat m'incomoda. No pas perquè no hi tinguin dret sinó perquè, de sobte, plouen peticions d'amistat i s'organitzen sidrals que no caldria al Twitter. La fita del 25-N és urgent i necessària però, tal com està la situació social, cal aprimar la despesa que suposen les campanyes electorals i reinventar-les. També cal exigir responsabilitats als mals gestors bancaris i polítics. Mentre els desnonaments són el pa de cada dia, les entitats financeres que demanen injeccions de bòtox públic a manta no tenen cap mena de pietat a l'hora d'aplicar execucions hipotecàries –ai carai–, les transaccions financeres especulatives continuen lliures de taxes i els paradisos fiscals tenen més requesta que mai.

Aquest matí, a la safata del meu correu, ja recuperat de l'atac informàtic, han entrat dos missatges que m'han cridat l'atenció. El primer és d'un empresari que tancarà portes perquè no ha aconseguit refinançament i denuncia el greuge que pateixen les pimes en relació a les grans empreses. El segon correu és un manifest en Defensa d'una Política Pública Catalana de Cooperació per la Pau, els Drets Humans i el Desenvolupament que alerta de la disminució dràstica del pressupost en política de cooperació. La nova Catalunya que sorgirà l'endemà de les eleccions hauria de renovar el compromís amb les ONG que treballen pels drets humans i la justícia social al món. Això no està renyit amb combatre les dificultats que tenim a casa, d'altra manera faríem com els bancs que ens prenen el paraigua que ens havien regalat els dies de sol. I és que la pitjor pobresa és la inconsciència, la falta de valors ètics i d'educació que porta a les males pràctiques. El que més he agraït aquests dies és la resposta de les bones persones que s'han pres la molèstia de trucar-me o enviar-me mails per saber com estava. Finalment, he pogut contactar amb Yahoo. He hagut d'escriure el missatge de denúncia en una sola frase per explicar-ho tot. I és que estem en l'època del Twitter i reclamen la màxima brevetat.