D'acord amb Joan XXIII

El papa amb més autoritat moral dels últims segles va ser el papa Joan, el menys magisterial dels papes. La seva encíclica Pacem in terris és una meravella. Fou escrita pensant en la humanitat i adreçada a tots els homes de bona voluntat. En lloc d'impartir doctrina, reconeix els drets humans. Volia que l'Església es presentés tal com és i volia ser: mare amorosa de tots. I com a tal, benigna, pacient, plena de misericòrdia i bondat. I sobretot dialogant. Església de tots i especialment Església dels pobres. No pretenia ser líder i, en canvi, liderà l'Església millor que ningú. La primera sessió del Concili, l'única que ell pogué veure, va ser la més intensa i fecunda. Una mitjana de tres mil persones varen ser presents cada dia a la basílica de Sant Pere, convertida en l'aula dels pares conciliars. Mai no es va interferir en el treball que s'hi duia a terme. Però sempre n'estigué al corrent. I el que més el divertia era que els bisbes discutissin entre ells. Quan algú li feia observar que potser s'excedien, contestava que els havia convocat per això, no esperava que es comportessin com les monges d'un convent. Són bisbes igual que jo, deia. I tothom callava. Era el papa i tenia l'última paraula. I l'última, en aquest cas, era deixar fer. Era proper, afable i cordial. Va demostrar que el govern de l'Església no era qüestió d'autoritat, i encara menys d'autoritarisme, sinó de coresponsabilitat. Les empreses modernes integren el personal en el consell directiu i els fan socis o accionistes. D'aquesta concepció vingué la redefinició del concepte d'Església: comunitat de creients que es deixen guiar per l'esperit, que habita en el cor de les persones. Els pares conciliars varen demanar en dues ocasions la canonització per aclamació del papa Joan. D'altra banda, arribaven peticions de tot arreu. La seva diòcesi, Bèrgam, recollí 50.000 signatures de capellans. El cardenal Suenens va explicar el perquè d'aquesta acceptació: “El món ha après del papa Joan que, malgrat tot, no està tan distanciat de l'Església, ni l'Església està tan distanciada del món”. Sabent que el món està en crisi, no crec que el remei sigui l'any de la fe. Ens allunyem de la crisi, ens refugiem en la fe, i no servirà de res.