Opinió

la CRÒNICA

Buscant l'escapatòria

Evi­tar que els estu­di­ants s'ador­min a la palla i tri­guin set anys a fer una car­rera de qua­tre és un dels pocs punts posi­tius de la nova etapa a les uni­ver­si­tats, que ha començat aquest curs després d'un reial decret del minis­tre espa­nyol d'edu­cació, José Igna­cio Wert. Apu­jar gai­rebé al doble el preu de la segona matri­cu­lació hau­ria de ser un al·lici­ent perquè els estu­di­ants s'escar­ras­ses­sin una mica a l'hora de seguir les assig­na­tu­res amb una certa res­pon­sa­bi­li­tat. És cert, com diu la rec­tora de la Uni­ver­si­tat de Girona (UdG), Anna Maria Geli, que als estu­di­ants, majors d'edat, també se'ls ha de dema­nar comp­tes pels diners públics inver­tits.

Però més enllà de la mínima res­pon­sa­bi­li­tat que s'hau­ria de dema­nar als joves i als no tan joves (a l'hora de gover­nar, per exem­ple), la falta de pers­pec­ti­ves labo­rals i vitals s'acar­nissa jus­ta­ment amb els estu­di­ants uni­ver­si­ta­ris. Amb més de 600.000 atu­rats al país i un 25% de deso­cu­pació entre els joves, la for­mació és indis­pen­sa­ble, però no equi­val a la inserció en el mer­cat labo­ral.

L'aug­ment de taxes en la matri­cu­lació uni­ver­sitària per al curs 2012/2013 ha fet, doncs, més negres el pre­sent i el futur més imme­diat dels estu­di­ants supe­ri­ors d'aquest país. Mal­grat que el govern hagi amor­tit l'impacte de l'incre­ment de les taxes en funció de la renda econòmica i dels mem­bres de cada uni­tat fami­liar, en alguns casos estu­diar una car­rera val més de 2.000 euros quan el curs ante­rior en valia poc més de 1.000. En el punt més àlgid de la crisi econòmica, com es poden ento­mar tants pals a les rodes per acce­dir a la for­mació? Com és que l'edu­cació és un dels ases dels cops?

A la UdG el curs pas­sat hi va haver tres vagues d'estu­di­ants i l'ocu­pació del rec­to­rat per part d'un grup d'alum­nes durant sis dies. El tan­ca­ment es va allar­gar sis nits i va aca­bar amb la inter­venció dels Mos­sos d'Esqua­dra de mati­nada. Els estu­di­ants es quei­xa­ven per les reta­lla­des i pel “des­man­te­lla­ment de la uni­ver­si­tat pública”.

La crisi és galo­pant i no té atu­ra­dor. Un govern ha de dema­nar diners a un altre, a punt de ser inter­vin­gut. Estu­diar és més car i acce­dir a la feina, més difícil. Les alter­na­ti­ves dels joves pas­sen per fer-se empre­ne­dor o anar a l'estran­ger, a apren­dre idi­o­mes i a bus­car-se la vida. O tre­ba­llar en cap de set­mana, més hores i menys sou, diuen. On és l'esca­patòria?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.