‘Carta a García'

Queda clar que, per a Catalunya i per a Espanya, aquesta campanya electoral és molt especial; si volguéssim fer èpica, diríem que és la mare de totes les campanyes i potser aquesta vegada ens aproparíem més a la realitat. Per primera vegada tindrem l'oportunitat de dibuixar una sociologia política catalana molt més realista, perquè l'argument ara és, d'una banda, els que defensen el dret a decidir dels catalans i, de l'altra, els que ens el neguen. La resta, per important que sigui, forma part d'un secundari interès, perquè el ser va sempre al davant, o hi hauria d'anar, del fer. I, com que l'objectiu és molt alt, la precampanya ja feia preveure cap on aniria la campanya, i no ens han enganyat.

El primer problema que es troben alguns per defensar el seu programa unionista és la manca d'arguments i el símptoma més clar quan passa això sempre és l'aparició de l'insult i la mentida. M'agradaria molt, i és una petició que els faig, que els que defensen el dret a ser consultats no caiguin en aquest parany de l'insult i la mentida. Tenim arguments molt potents per defensar-ho, i com més seny i mesura hi posem en la defensa, més clara serà l'evidència de la pobresa d'arguments dels adversaris. Jo, modestament, aconsellaria al president Artur Mas i els altres líders polítics que cada matí, abans de fer res, es llegissin el poema If de Keeling, una obra que el poeta fa per al seu fill i que és tot un model d'actitud.

També ho hauríem de fer tots nosaltres per suportar estoicament el tracte d'incapaços que ens fan amb les seves lliçons patriòtiques i morals. El PP ha començat la campanya amb un vídeo que destil·la tota la desesperació acumulada en veure que el seu discurs té poc ressò, i ha d'utilitzar la por com a arma política. La seva creativitat ha arribat fins a l'absurd de transmetre el missatge que, en una Catalunya independent, els García s'haurien de canviar el cognom i catalanitzar-lo. Fa molts anys vaig llegir una peça genial titulada precisament A missage to Garcia (“Un missatge a García” o “Carta a García”). És un text curt, conegut mundialment i que sovint es posa per exaltar el valor de la feina ben feta, i la importància que té per a l'èxit creure en el propi esforç i el sacrifici per assolir un objectiu. Vist el missatge dels populars, a banda de formar part de la baixa política, asseguro que no passarà a la història, com sí que hi ha passat el text de Elbert Hubbard. A banda de sentir-nos interpel·lats per la mentida i l'insult, hi ha un altre parany en el qual no hem de caure. Ells han vist que les enquestes són força coincidents en una gran victòria dels demòcrates pel dret a decidir i la seva estratègia ara és neutralitzar l'evidència enfocant-la només en els resultats de CiU. Avui són molts els polítics i analistes de Madrid que defensen l'absurd que, si Mas no tragués majoria absoluta, suposaria una invalidació de tot el procés encetat a Catalunya a partir de l'Onze de Setembre. Ignoren, o pretenen ignorar, els vots dels altres partits que també defensen el mateix.

Suposo que la nit del 25-N serem molts els que sumarem els diputats dels uns i els altres, i aquest serà el veritable veredicte democràtic d'aquestes eleccions excepcionals. La resta té molta importància partidista, però no tanta de nacional. És clar que una majoria absoluta de CiU enfortiria molt el president Mas, i l'alliberaria de les crítiques dels crítics. També seria bo per a Catalunya, però aquest procés, tal com ha dit el mateix president, s'ha de fer amb consens i amb els grups parlamentaris. Rowen, que va ser el soldat encarregat de portar el missatge a García, que era el cap dels rebels i s'amagava a la serra cubana, va assolir el seu objectiu. El 25-N vinent els ciutadans catalans lliurarem democràticament un missatge a tot el món del que volem ser.