Retrat de campanya

Ha passat una setmana des de l'inici de la campanya electoral i ja ens podem fer una idea de quines són les estratègies i les esperances dels contrincants. Convergència i Unió encara té com a fita una majoria absoluta que, al seu parer, fonamentaria el camí cap a la sobirania dissenyat a partir de la figura de Mas. Però, com que, a pesar de tot, aquesta és una meta difícil d'assolir, el mateix president dibuixa una possible lectura dels resultats en la qual hauria de valer més la diferència amb el segon que no pas la victòria sense pal·liatius.

El gran dubte és precisament el segon. El 25, a la nit, hi haurà moltes interpretacions. Una medalla de plata per al PP seria vista com un triomf, tant a escala diguem-ne autonòmica com a escala estatal, perquè significaria un enfortiment de l'alternativa espanyolista, en mans dels populars, alhora que un ensorrament decisiu del PSC, amb tot el que això significaria en el mapa estatal.

En canvi, un segon lloc per a ERC, possible segons les enquestes, amb majoria de CiU o no, es podria llegir com l'assoliment d'una majoria prou respectable i legítima (a la qual se sumaria ICV) per dur a terme un dels passos decisius que hauria d'emprendre el futur Parlament. La gran incògnita, per mi, és el PSC. Sembla inevitable (però fins a quin punt?) una baixada als inferns dels socialistes, encara dubtosos entre una línia de moderació i un deix de demagògia que no els fa sentir còmodes en aquest camí del mig que han decidit emprendre entre les forces que van signar l'última declaració de la Ciutadella a favor del dret a decidir i les que no ho van fer. Solidaritat podria desaparèixer, mentre que Ciutadans podria ser el niu on vagin a parar els vots de tots aquells que no en tenen prou amb el PP i que desatenen l'ambivalent crida socialista. I la CUP? Pot ser la gran sorpresa d'una nit que promet moltes emocions.

Sigui com sigui, i a pesar de la influència que la vaga general pot tenir en el que resta de campanya, l'eix nacional acabarà presidint com fins ara el debat. Amb una acumulació de tensions que anirà en augment fins que arribi el moment de les urnes.