La virtut

Amb l'afany de desactivar el dret a l'autodeterminació de Catalunya, Zapatero ha declarat que la Constitució Espanyola és superior a la democràcia. Felipe González i Alfonso Guerra, amb el posat sever que els caracteritza, han assegurat que “no hi haurà independència”. L'expresident d'Aragó, el socialista Marcelino Iglesias, estableix un link entre el nacionalisme català i els milions de morts del nazisme. Un editorial del diari El País qualifica Artur Mas de “perill democràtic” i de “cabdill”. Guillermo Fernández Vara, expresident d'Extremadura i actual líder del PSOE en aquella comunitat, exposa un aberrant plantejament ètnic i reclama que “els retornin 150.000 extremenys si Catalunya s'independitza”. A José Montilla, com és propi de la seva naturalesa, ni se li gela ni se li desgela el rictus a l'hora de comparar l'exercici de l'autodeterminació amb els referèndums del franquisme.

Amb reaccions d'aquest calibre, l'ala –diguem-ne– progressista de l'espanyolisme està posant molt difícils les coses a l'altra ala espanyolista. ¿Quin salt mortal no hauran de fer el Partit Popular i el Partido de la Ciudadanía per superar la radicalitat agressiva dels progressistes i, així, marcar més paquet patriòtic que ells? ¿En farà prou el PP amb espots infamants com els dels García, que es veu que en una República catalana haurien de canviar de cognom? ¿En faran prou els Ciutadans ordint –amb la col·laboració inestimable de quatre catalanistes violents que executaran a la perfecció el paper de tontos útils– un nou episodi d'assetjament públic o de persecució en la “totalitària Catalunya del nacionalisme”? No ho sembla pas. Aquest cop l'espanyolisme progressista els ha posat el llistó molt alt.

Potser amb la virtut Mas no en farà prou per guanyar les eleccions. Durant els pròxims dies a CiU li caldrà recloure Felip Puig i Oriol Pujol en un monestir budista, dissimular Duran Lleida i dilucidar l'articulació entre estat propi i societat (econòmicament) més justa. Si aconsegueix això i Artur Mas persevera en aquesta impecable línia de pulcritud democràtica, en aquesta equilibrada barreja de racionalitat i fermesa, i en aquest perfil d'estadista, la seva figura no pararà de créixer ni de guanyar complexitat i sentit galvanitzador. A hores d'ara, fins i tot els que no el votaran reconeixen que Mas, com a mínim, s'està imposant en dignitat: política, cívica i moral.