Paral·lel

Dins del cànon identitari del país, la cultura popular ocupa un important bocí. Però fins ara, diverses circumstàncies han deixat de banda la importància del gènere teatral de la revista en el seu estat més germinal que va emergir a principis del segle passat al Paral·lel. La permissivitat de les normes municipals va permetre la construcció efímera de teatres de varietats que van donar pas a espectacles de fira, al cinema i al teatre. L'exposició que dedica al tema el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona té uns atractius continguts, però a més sosté la tesi d'aquest oblit i reivindica la incorporació al patrimoni cultural català de tot el teatre de masses que es va escriure i representar en aquell context. La dramatúrgia sicalíptica també és identitat.