Els sotasignats manifesten que…
És increïble la quantitat d'intel·lectuals que hi ha en aquest país. Algú temia que el fracàs escolar, la intromissió de la pedagogia, l'ensinistrament a còpia de gomets i plastilina, la massificació de la universitat i tants altres factors que conflueixen a promoure la ignorància, reduïssin la quota d'intel·lectuals per càpita? Doncs pot respirar alleujat, perquè n'hi ha més que de sobres. Aquí el que costa de trobar és un lampista, un fuster, un pintor, sobretot si els voleu polits i endreçats, però d'intel·lectuals mai no us en faltaran. I els intel·lectuals, habitualment, es manifesten fent un manifest sobre qüestions que, pensen ells, no sou prou espavilat per decidir sol, com ara quin representant polític heu de votar, quina resposta donar en un referèndum, o quin aspecte de l'actualitat us ha d'indignar sobre tots els altres. Això sí, com els policies o els taxis quan plou, no se'ls troba mai quan fan falta. Mira que hauria anat bé un manifest, o uns quants que ens advertissin que venia una crisi de ca l'ample, que ens aconsellessin de no estirar més el braç que la màniga, que denunciessin les pràctiques abusives del sistema econòmic; però no, primer les coses passen i després surten ells, que sembla que hi entenen de tot, a dir la seva. Que fàcil és proclamar “Esto lo arreglamos entre todos” amb música de violins, quan el mal ja està fet. Si l'intel·lectual ha de servir d'alguna cosa pel que fa al govern de la cosa pública, hauria de ser per advertir-nos enraonadament què ens trobarem si persistim en determinat comportament, no per multiplicar les nostres il·lusions i estimular les nostres pors. Potser és demanar massa. Ara també tenim intel·lectuals que es manifesten a favor de la independència de Catalunya; altres en contra, a gavadals, i alguns d'aquests, partidaris del federalisme; ara que tot són faves comptades, si és que ens deixen comptar-les, és clar. On eren quan els consuetudinaris acudits sobre catalans es transformaven en insults i discriminacions exempts de l'aplicació del Codi Penal? On, quan es programaven desinversions, s'orquestraven boicots i s'hipotecava el futur? On, quan l'antagonisme assolia un punt de no retorn? És tard per conjurar amb abstraccions els problemes tangibles que no han sabut diagnosticar. I comprenguin que alguns, a l'hora de votar o d'opinar, prefereixin deixar-se aconsellar pel lampista.
