Diumenge és 11 de Setembre

L'Onze de Setembre passat aquest país va votar al carrer. Amb els peus. Com van fer els alemanys de la República Democràtica el 1988. Les votacions, enteses com la manifestació clara de la voluntat política d'una societat, poden fer-se també de forma metafòrica, si les circumstàncies obliguen. I l'Onze, aquest Onze que quedarà en lletres capitals als llibres d'història, ens va obligar.

En un règim democràtic, però, el vot que val és el vot amb les mans. Amb les mans i les paperetes. I en aquest sentit diumenge vinent és, de nou, l'Onze de Setembre. De nou som cridats a votar, aquest cop, però, amb una transcendència encara major. Diumenge, ras i curt, ens juguem si votarem sobre la independència, per fi!, el 2013 o els primers mesos del 2014. Ens juguem fer una cosa que no hem pogut fer mai abans.

Així que tots aquells que vam eixir l'Onze de Setembre al carrer tenim ara una obligació: repetir-ho i millorar-ho. Evidentment la gent que és de partit ha d'esforçar-se, és la seua obligació, a fer que la seua formació política obtinga el millor resultat possible. Però aquesta vegada també els que no som de partit hem de posar tot l'esforç que siga possible de la nostra part. Per a aconseguir una victòria de país: que el nou parlament plasme de forma inequívoca l'aposta plural i serena per l'autodeterminació i la independència. Si els militants tenen l'obligació de convèncer per la seua candidatura la meua opinió és que tots plegats també aquesta vegada tenim l'obligació de convèncer per una idea. I no s'hi val a amagar-se ni a fer el ronsa. A mi no m'agrada allò de l'ara o mai. Sóc més partidari de l'ara o demà. I crec que hem d'estar disposats a lluitar passe el que passe el dia 25 i més enllà. I que fins i tot si es donés la hipòtesi que eixírem derrotats, cosa que no crec, seguiríem lluitant. No crec que diumenge és un ara o mai rotund però sí que crec que aquesta és la millor oportunitat que hem tingut en tres segles i que seria un crim deixar-la passar sense aprofitar-la.

Estic tranquil, crec que anem molt bé, però no ens confiem. Cada vot suma.