La mitra és femenina

L'Església anglicana acaba de viure un episodi molt semblant al que va viure l'Església catòlica el novembre del 64, en el transcurs de la tercera sessió conciliar. La minoria va capgirar l'esperit del Concili, de tal manera que la reforma de l'Església quedà desdibuixada, i fins i tot amputada. La contrareforma conciliar va partir d'aquí: dels fets ocorreguts en l'anomenada “setmana negra”. En aquesta setmana, el Vaticà I va ressuscitar de les seves pròpies cendres i la col·legialitat va quedar igual que abans: sub Petro, i no cum Petro que és del que es tractava. En el Sínode anglicà ha passat si fa no fa el mateix. L'Església anglicana va ser pionera en l'ordenació de la dona. La primera ordenació va tenir lloc el 12 de març del 1994. A la catedral de Bristol. Han transcorregut 18 anys. Començava a ser hora que es plantegés l'accés de la dona a l'episcopat. I el resultat ha estat sí, però no, com en el Concili. Perquè el problema és el mateix que vam viure. En el Concili, els càrrecs importants estaven en mans de la cúria, contrària al projecte de reforma del Papa Joan, i no en mans dels pares conciliars, majoritàriament favorables a la reforma. Es tractava d'un concili pastoral. I progressivament es decantà en favor no dels pastors sinó dels rabadans, els ajudants del primer pastor, el Papa, i, a través d'ell, dels bisbes de tot el món. En el Sínode anglicà, la història s'ha repetit, posant en evidència les contradiccions internes de l'Església anglicana. El pas més difícil, que era l'ordenació de la dona, ja s'havia fet. El fàcil era l'episcopat. Basta prestar atenció a una sola cosa: per ser capellà es necessita tenir vocació, o sigui: ser fidel a la crida de Déu. Per accedir a l'episcopat, en canvi, no es necessita cap crida especial. Decideix el Papa, i el capellà que triï serà bisbe i tindrà ipso facto un bisbat. Agradi o no als capellans i feligresos d'aquell bisbat. Valgui el cas Munilla, bisbe de Sant Sebastià, com a exemple de nomenament no desitjat i tanmateix “acceptat”, per la llei de l'embut. Resulta curiós que les religions cristianes siguin, en el fons del fons, tan musulmanes. Qualsevol diria que la mitra és un turbant, i és ben femenina. En sentit morfològic i en l'aspecte real.