Autoconeixement

Mirar cap endins quan els reclams que arri­ben des de fora són tan abun­dants i exu­be­rants no es fàcil. No és atrac­tiu, no és pla­ent. Però l'auto­co­nei­xe­ment és neces­sari, deter­mi­nant, per no per­dre el nord, per no que­dar-se atu­rat davant l'apa­ra­dor, dub­tant de manera eterna què esco­llir o aca­bar esco­llint allò que no ens convé. El que més recança fa alhora de conèixer-se a un mateix és que surt tot: el que hi ha i el que no hi ha, que és el que ens fa més mal. Sí, és un exer­cici dolorós. Però és tem­po­ral i els resul­tats del tre­ball que es rea­litza que­den per sem­pre i ens refor­cen. Evita que ens enga­nyem. Ens ofe­reix un bany de rea­lisme. En una soci­e­tat que s'estima més pro­mo­ci­o­nar els flir­te­jos amb la vir­tu­a­li­tat ja és un gran què. Ara bé, algú hau­ria de pre­o­cu­par-se per ense­nyar a les gene­ra­ci­ons que vénen que nadar a con­tra­cor­rent és més can­sat, però que enfor­teix, enri­queix i et demos­tra que pots superar rep­tes, alhora que et marca cri­te­ris i et defi­neix en la teva sin­gu­la­ri­tat. Nadar a con­tra­cor­rent es tra­du­eix en inte­ri­o­rit­zar, que no vol dir ser una per­sona avor­rida que no parla amb ningú, tan­cada en el seu món. Sig­ni­fica apro­fun­dir en el conei­xe­ment. I per això fan falta eines i abo­nar el ter­reny. Mit­jançant la implan­tació de com­por­ta­ments soci­als i edu­ca­tius que en per­me­tin l'absorció per la via del mime­tisme, per exem­ple.

Quant més i millor es cone­gui cadascú no serà tan fàcil que ens redu­ei­xin a mers con­su­mi­dors entre­gats a les modes de torn. Sabrem què ens interessa i què no, què val la pena i què fa pena. No ens podran diri­gir com si portéssim incrus­tat un GPS que ens fa anar com uns tite­lles i girar per car­re­te­res que no ens con­ve­nen, encara que sem­bla que sí, perquè tot­hom va en la mateixa direcció.