Psicofonies

Durant les últimes setmanes hem pogut llegir molts articles i escoltar moltes tertúlies en què, una vegada més, com en l'etern retorn de l'etern retorn, s'invocava els morts. Hem pogut sentir: “Lluís Companys es deu estar removent a la seva tomba amb ganes de sortir!” I, com un argument més en contra de la resurrecció, també hem pogut llegir: “Ah, si Franco tornés a la vida i veiés tot el que està passant!” En una revista vaig llegir l'article d'un intel·lectual gauche caviar que, per acabar mal apedaçant un libel contra el sobiranisme, s'erigia, poca broma, en mèdium de Josep Pla, Josep Tarradellas, Salvador Dalí, Vicens Vives i Pierre Vilar. La tesi de l'article era aquesta: tots cinc homenots feien sentir la seva veu d'ultratomba per condemnar –jo diria que fins i tot amb un punt de sospitosa acritud violentada– el sobiranisme català. Convertir-se en mèdium de l'antisobiranisme no deu ser un mal destí professional per a un intel·lectual que a redós del PSC va gaudir d'algunes canongies importants, que entre viatge i viatge al continent asiàtic va trobar temps per cofundar el Foro Babel i que més tard es va significar prodigant elogis al Partido por la Ciudadanía. A mi aquestes passades de màgia espiritista, encara que vinguin disfressades de citació, m'entendreixen. Perquè proven que els morts, per més que passin els anys i els segles, estan subjugats a la paraula donada, a allò que un dia van dir. La seva vida de mort no només no admet ni transformacions ni cap canvi, sinó que tampoc contempla la prevenció cautelar de no extrapolar a l'actualitat anàlisis pensades per al marc històric dels anys seixanta o finals del setanta del segle passat. A diferència dels vius, que solen fer matisos, que apostaten d'antics dogmes o fins i tot solen experimentar canvis ideològics tan vertiginosos com sospitosos, els morts habiten el temps glaçat i avorridament incorruptible de l'eternitat. Ha de ser horrible, ser mort! Mentre el nostre paisatge queda inundat per psicofonies d'aquesta mena, pren cos una pregunta: voleu dir que aquests espiritistes no fan parlar els morts per, així, no patir la incomoditat d'haver de parlar amb els vius? Ja saben el que es fan: els vius sempre presenten la impertinència de contestar i, sobretot, la de ser vius.