Sap algú sap el que ens convé?

Escrivia fa pocs dies que és molt difícil saber què ens convé als catalans. Seguir com fins ara amb el trenca closques de “l'Estat de les autonomies?” Algú sap ben bé en què consisteix l'autonomització de províncies i regions? Jo, avançant feina, diria que és una mena de federalització borda que, en el nostre cas, ha servit en bona part per col·locar parents i amics i duplicar els funcionaris. A Girona, en l'immens edifici del govern català, no hi han cabut i hom ha d'anar d'un cantó a l'altre de ciutat amb els papers resant paraulotes. L'Ajuntament, atent, ha posat bicicletes per a la processó diària de paperassa i llet agra, fluid blanc segregat per les glàndules mamàries, matèria prima de l'agror.

En instaurar les autonomies, hom esperava que amb la proximitat entre administració i administrats hi hauria una millora important. I ho va ser! Els traspassos de personal van ser mínims i, en canvi, les noves administracions autonòmiques van conquerir la ciutat, ben separades les unes de les altres, és clar. Un nombre important de funcionaris de tots nivells es posaren en moviment. Una altra mena de govern, comarcal, també trobà forat: els consells comarcals. Més parents van trobar taula i nòmina. Encara que de la funció autonòmica se'n va fer difusió, les corredisses són constants. D'ací neix la llet agra!

Per documentar, redactar i promulgar la llei de sanitat animal, senador, vaig viatjar a Alemanya per analitzar –dret comparat– i aprendre d'un país molt avançat en aquest tema. El ministre d'Agricultura ens va citar a les vuit del matí al seu ministeri. Érem hivern. A tres quarts de vuit arribava la comissió –tres senadors i un secretari– a l'edifici del Ministeri. “Per favor, on queda el despatx del ministre?” El recepcionista restà sorprès i digué: “Quin? N'hi ha disset!” Havíem cregut que era un edifici ministerial i no govern, ministeris i funcionariat tot plegat. Error! Deixant a banda una dependència auxiliar, en aquell edifici hi eren tots! Informats pel ministre, es pogué comprovar que hi ha més funcionaris i governants a Catalunya que en tot el govern alemany.

S'ha de dir, però, que a cada Bundesland —estat federat— hi ha un petit govern que administra les seves atribucions que, necessàriament, no són les mateixes en tots.

Aconseguirem la independència? Ens federarem? Ens bi o tripartitarem? És igual. Mentre hi hagi amigocràcia i parentocràcia, corrupció, privilegis, diner negre ros o blanc i vehicles oficials a manta, mentre els joves no treballin en fe, rendiment i esperit d'empresa i oblidin ponts i sants i santes festius, mentre hi hagi governs que sols parlin la llengua materna i el xapurrau, mani qui mani, i sigui el que sigui el sistema de govern, no passarem de ser un país de segona. En aquest moment, saber si hi haurà cotxes oficials o no i el dinar de Nadal són els dos temes més urgents. I tant!