Un poble al Parlament
L'alta participació electoral del proppassat diumenge fa que puguem afirmar que l'actual composició del Parlament és altament representativa de la realitat del país. A més, s'expressa amb nitidesa la pluralitat de la societat catalana, plasmada en diversos components ideològics i en la transversalitat de dos conceptes fonamentals: sobiranisme i unionisme. Per davant, el repte de saber conviure en el debat d'aquesta pluralitat.
Després de la consulta, parlava amb un dirigent convergent, candidat i ara parlamentari electe, que mantenia, amb un cert enuig que “aquest poble no ens mereix”, mentre feia números sobre el resultat electoral. Una anàlisi que partia d'un error, ja que les eleccions explicitaven una important confiança en l'opció nacionalista, que més que doblava la immediata seguidora. Però el poble vol i mereix cadascun dels parlamentaris que ocuparan els 135 escons, en les diferències que representen i, m'atreveixo a dir, en el trencaclosques complicat que conforma l'hemicicle. Entre les moltes lectures que es fan dels resultats electorals, la majoria sustentades en raons a considerar, la realitat d'“aquest poble no ens mereix” parteix d'una premissa equivocada. El poble català és savi i vol intervenir –és el seu dret– en la política del país; una realitat que anuncia que els temps del pal de paller han finit i que ara som en una època en què el camp és ple de moltes garbes.
El paisatge és tot un altre, nou i enriquidor, amatent a un llarg període de sega. Segurament, la composició del nou Parlament reflecteix clarament el moviment humà que omplí els carrers de Barcelona l'Onze de Setembre passat, fins en les abstencions i les renúncies. Una majoria aclaparadora de catalans s'han pronunciat pel dret a decidir, però també n'hi ha molts de temorosos i un bon nombre de convençuts espanyolistes. Tots ells estan representats a la seu parlamentària i tots tenen el mandat que els ha donat el poble, que vol el que vol, però ho vol en un exercici pacífic i democràtic. El poble és al Parlament i, segur, ha pogut triar lliurament les seves preferències i, indirectament, l'estructura del futur govern.
