de set en set
Enamorada
Me'n declaro del sud. O del centre. O del nord del sud. O del concepte Catalunya Nova, massa cops abandonada en el concepte de nació.
El cap de setmana he tingut la fortuna de visitar les Terres de l'Ebre, l'Aldea i Amposta concretament. I ha estat per coses de l'Òmnium. A l'Aldea per signar l'associació del consistori a l'entitat, i viure la fortalesa de la seva mainada, que fa del coneixement del territori un orgull com a pocs llocs he viscut. I Amposta, per lliurar el premi Lo Grifonet amb que Òmnium Terres de l'Ebre distingeix persones o entitats que deixen llavors importants que fan germinar valors potents a la regió. Aquest cop ha recaigut en el director de la Lira Ampostina des de fa més de 30 anys, Octavi Ruiz. Podria entretenir-me en la personalitat humil i compromesa de Ruiz, dir que el seu mestratge ha format en música i valors desenes d'ampostins, alguns dels quals, com és el cas de la seva filla, dirigeixen conservatoris de música, en el seu cas el de Frankfurt.
Però em permeto declarar-me enamorada d'un fenomen, que no és només ebrenc, sinó que allí comença, i arrenca en aquest territori de frontera i es fa sòlid cap al sud: el de les bandes de música, tant o més potent que el casteller (i ho diu una penedesenca), i gens reconegut al Principat. Una realitat que fa que milers de persones es reservin part de les vacances per participar el dia de Santa Cecília en el concert de la seva banda; que quedin cada divendres per assajar; que lleguin la tradició d'avis i pares a fills i néts, i la comparteixin en el temps. Una formació musical i en valors de pertinença a un projecte potentíssim que m'ha emocionat.
Dissabte vam donar el premi a l'Octavi, i durant el sopar els clarinetistes de la banda ens van oferir 4 peces musicals. Ni un cobert es movia, no se sentia ni un glop d'aigua, i la cultura musical i el respecte pels instrumentistes no els he vist enlloc en un format com el que us comento. Els ho vaig dir a ells i em repetiré. Però si torno a néixer i si torno a ser mare, m'agradaria que el meu fill s'eduqués amb aquesta sensibilitat. I aquí la reivindico.