de set en set
Més Europa
A Estrasburg hi ha moviment, nervis i sensacions contraposades i molt intenses. Els europarlamentaris reben cofois de mans de Barroso, Van Rompuy i Shulz el Nobel de la pau que els va entregar el comitè noruec. I ho fan la mateixa setmana que el parlament l'envolten milers de treballadors europeus que reclamen l'Europa social desmantellada Lehman Brothers ençà.
I enmig del rebombori, les essències pròpies del continent bressol de la democràcia que atorga com cada any el seu propi premi a la llibertat de consciència, el premi Sakharov. Aquest any el Parlament Europeu ha reconegut en la figura del director de cinema Jafar Panahi i l'advocada Nasrin Sotoudeh, víctimes del totalitarisme a l'Iran, la vitalitat i resistència del poble persa a la dictadura fanàtica que els oprimeix. Quan he piulat la coneixença de la seva lluita he rebut la goteta d'estricnina dels qui volien que posés al sac altres totalitarismes islàmics rics. Però avui parlo de l'Iran. Perquè és un país que ha assassinat un jove blocaire amb sis seguidors a la xarxa per haver criticat el règim. Perquè té empresonada i incomunicada una lluitadora, Sotoudeh, per haver defensat de condemnes a mort menors d'edat que criticaven el govern del país. Per tenir tancat a casa un creador deliciós com Panahi perquè fa films i pensa.
El Parlament Europeu vota avui el resultat d'un debat que el manté dividit entre aquells qui consideren que l'article 2 del Tractat (que diu que la UE es basa en la defensa i protecció dels drets humans) és un pilar de la seva raó de ser, i els qui creuen que la crisi fa que s'imposin altres prioritats. I en què hem pogut sentir cites necessàries, com la del dissident rus Solzhenitsyn, que va dir que en matèria de drets humans no hi ha polítiques exteriors o internes. El resultat de la votació dirà molt del futur immediat d'un parlament que esgota la legislatura entre la desesperació de veure com les mesures de rescat no resolen la crisi profunda que esquerda els pilars de la Unió, i la necessitat de recuperar el rumb que no posi en escac un sistema que ha costat decennis construir.