Opinió

La Columna

Dalí: provocació

Dalí és memòria, irreverència i queixa

“Qui vul­gui interes­sar els altres ha de pro­vo­car-los”, diu Sal­va­dor Felip Jacint Dalí i Domènech (Figue­res 1904-1989), espon­tani com un her­pes que cou i gra­tes amb gus­tera. L'escrip­tura dali­ni­ana (pre­cisa, exi­gent i mani­e­rista com la seva pin­tura, “una foto­gra­fia feta a mà”), és dis­si­dent i polimòrfica, seri­osa i frívola, i dansa entre els rao­na­ments de Fran­cesc Pujols i la follia con­tro­lada del sur­re­a­lisme. Dandi excèntric, científic de la pre­mo­nició, Dalí és autor de nar­ra­ci­ons his­triòniques, ines­ta­bles, obses­si­ves i bri­llants. El deliri i les al·luci­na­ci­ons que van con­duir l'artista de Port­lli­gat a una visió para­noica-crítica de la rea­li­tat fan una lite­ra­tura on el que importa no és l'estil ni la sin­taxi ni els recur­sos dis­cur­sius (desen­dreçats), sinó allò que diu. Penso en Dalí cada vegada que xuclo el cap d'un lla­gostí. Ell sap que el mal gust és cre­a­tiu: és el tri­omf de la bio­lo­gia sobre la intel·ligència. Tex­tos teòrics sobre el sur­re­a­lisme, mani­fes­tos des­a­fo­rats, i escrits poètics com La dona visi­ble, L'amor i la memòria, La Meta­mor­fosi de Narcís, El Sur­re­a­lisme al ser­vei de la revo­lució i El mite tràgic de l'Ànge­lus de Millet. Arti­cles, pro­ses poètiques i ver­sos publi­cats en revis­tes i fulle­tons; peces tea­trals, guions de cinema i assa­jos tan essen­ci­als com La con­questa de l'irra­ci­o­nal. O la gran novel·la Ros­tres ocults, ambi­en­tada a la segona guerra mun­dial. El millor, però, és la seva obra auto­bi­ogràfica, El diari d'un geni i la Vida secreta de Sal­va­dor Dalí, un text trifàsic entre la veri­tat, el somni i la teo­ria artística: una mani­o­bra per­su­a­siva i per­versa sense parió. Dalí és memòria, irre­verència i queixa, i m'ha abo­cat al plaer de la recre­ació onírica, a la con­fusió rea­li­tat/ fan­ta­sia, als fan­tas­mes del desig, a la fas­ci­nació per la vida intrau­te­rina. I sobre­tot, admiro la seva incon­tinència ver­bal i l'explo­ració escrita del sub­cons­ci­ent. Però jo als set anys no volia ser Napoleó.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.