D'on vénen els nens?

Tinc una amiga, futura mare, que aquests dies no està preocupada per si el pla del ministre Wert d'espanyolitzar els nens catalans prospera o no. Des de fa un any i mig està més pendent de les informacions que arriben de Mali i de la convulsa situació política que viu aquest país africà que no pas dels deliris uniformadors d'un passavolant de la política. Ella i el seu marit es van capbussar en un procés d'adopció d'una criatura del país fundat pels tuaregs. Dos cops d'estat en menys d'un any han fet trontollar totes les estructures d'aquest país on l'islamisme avança mentre l'antiga metròpoli occidental, França, intenta aturar-ho. I d'entre les estructures de govern, les que juguen amb el futur d'uns nens que fan servir de moneda de canvi i amb les il·lusions d'uns futurs pares que no entenen per què hi ha d'haver tants entrebancs. Un rosari burocràtic i una espera difícil. Les famílies adoptants són fermament escrutades per avaluar si són aptes. Per a moltes és un tràngol perquè sovint vénen d'experiències molt frustrants per intentar concebre fills. Els qui han de passar per aquest calvari no ho acaben d'entendre i també és incomprensible per qui s'ho mira des de la distància però amb coneixement de causa. Entenc que s'han d'establir controls, que cal rigor i garanties pel futur i el benestar de la criatura. Comprenc les exigències als futurs progenitors. Ara, el que no m'entra el cap –i ho he vist amb amics que esperaven criatures de l'Índia o la Xina– és que els governs s'estimin més mantenir tancats en un orfenat nens que, en un altre racó de món, tindrien un futur d'amor i d'oportunitats. Diuen que no els volen donar en adopció pel bé dels nens perquè, segons ells, en una altra cultura, un altre país, se sentirien desplaçats, diferents i marginats. Per estalviar-los el trauma de no sentir-se integrats, se'ls queden. Em semblaria bé si els trobessin una família o un futur en els seus respectius països, però que jo sàpiga no és així. Trobo injust que per les suposicions d'un funcionari s'estronquin els somnis de futur d'un nen. És el pitjor crim que es pot cometre. Quan m'expliquen aquests problemes penso més on van que no pas d'on vénen els nens.