A cagar!

Sóc un fan del tió des que el meu pare el preparava amb un tronc buit, on hi ficava llaminadures. Era ben simple. Caramels per un forat que és tapava amb fulls de La Vanguardia. Ben rústic i ben precari tot plegat. Ni barretina, ni bufanda, ni tan sols un rostre dibuixat, però em resultava màgic. Quan vaig ser pare vaig crear un tió més sofisticat. Amb la meva filla li donàvem de menjar, i ara ella, ja més grandeta, col·labora perquè plegats continuem creant un instant de màgia d'il·lusió per als més menuts. Demà sota la manta també hi ficaré uns quants adhesius de la Norma reivindicant el català. I mentre estigui fent cagar el tió, aprofitaré per ampliar l'homenatge a l'escatologisme català en recordar un dels personatges nefastos de l'any: “A cagar –i no el tió–, senyor Wert!